És el mateix el factoring que el confirming?
No. Tots dos serveixen perquè un proveïdor cobri una factura abans del seu venciment, però neixen en costats diferents. En el factoring és el proveïdor qui cedeix les seves factures a una entitat financera, que les hi avança i s'encarrega de cobrar-les al client. En el confirming és el client qui encarrega al seu banc que pagui els seus proveïdors, als quals el banc ofereix avançar el cobrament. Que el proveïdor hagi de tornar els diners si el client no paga depèn que l'avançament s'hagi pactat amb recurs o sense recurs.
Alburquerque Abogados
El factoring
El factoring el contracta l'empresa que ven. Cedeix a una entitat financera, que s'anomena factor, els crèdits que té contra els seus clients, és a dir, les seves factures pendents de cobrament. El factor s'ocupa de gestionar-les i de cobrar-les al seu venciment i, normalment, n'avança l'import al proveïdor, descomptant interessos i comissions. No té una llei pròpia. Es recolza en les regles de la cessió de crèdits del Codi de comerç i del Codi civil comú.
Per cedir les factures no cal el consentiment del client. N'hi ha prou de comunicar-li la cessió. Mentre no la conegui, queda alliberat si paga al proveïdor. Des que la coneix, només paga bé si paga al factor.
Hi ha dues modalitats:
- Amb recurs. Si el client no paga, el factor pot reclamar al proveïdor el que li va avançar. El risc d'impagament continua sent del proveïdor.
- Sense recurs. El factor assumeix el risc que el client resulti insolvent.
El confirming
El confirming el contracta l'empresa que compra. Encarrega al seu banc la gestió dels pagaments als seus proveïdors. El banc comunica a cada proveïdor les factures que el seu client ha donat per conformes i la data en què es pagaran. A més, li ofereix cobrar-les abans, amb un descompte. El proveïdor és lliure d'acceptar l'avançament o d'esperar el venciment. Si l'accepta, cedeix la seva factura al banc.
Tampoc no té una llei pròpia. El confirming és una forma de gestionar el pagament i no canvia el termini màxim que la llei fixa per pagar els proveïdors. Que el banc comuniqui una factura com a conforme tampoc no vol dir sempre que garanteixi el seu pagament al venciment, perquè això depèn del que hagi pactat amb el seu client.
Si el client no paga
El que passa depèn del que s'hagi signat:
- En el factoring amb recurs, el proveïdor ha de tornar al factor el que ha avançat i reclamar ell la factura al seu client.
- En el factoring sense recurs, el proveïdor conserva el que ha cobrat si l'impagament es deu a la insolvència del client.
- En el confirming, l'avançament es fa normalment sense recurs, de manera que el proveïdor que ja ha cobrat no ha de tornar res. Convé comprovar-ho a les condicions del banc abans d'acceptar-lo.
En tots els casos, el proveïdor respon que la factura existeix i és legítima. Si el client no paga perquè discuteix la mercaderia o el servei, o perquè la factura no responia a una operació real, l'entitat podrà reclamar al proveïdor encara que l'avançament fos sense recurs. Per això convé llegir al contracte quins impagaments cobreix exactament i quines obligacions té el proveïdor, com ara avisar de qualsevol incidència amb el client. També convé comprovar que el contracte amb el client no prohibeix cedir les factures.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.