Quin és el termini màxim de pagament entre empreses a Espanya?

Seixanta dies naturals, comptats per regla general des que es lliura la mercaderia o es presta el servei. Si el contracte no diu res, el termini és de trenta dies naturals, que les parts poden ampliar per pacte sense passar mai de seixanta. Un pacte de 90 o de 120 dies no és vàlid, encara que el proveïdor l'hagi signat. Qui paga més tard deu interessos de demora sense necessitat que li'ls reclamin. Alguns sectors tenen límits propis, com els aliments frescos, que s'han de pagar en trenta dies.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El termini i des de quan es compta

La Llei 3/2004, de lluita contra la morositat, s'aplica als pagaments entre empreses pel lliurament de béns o la prestació de serveis. Per a aquesta llei també és empresa l'autònom o el professional que actua en la seva activitat. No s'aplica a les vendes a consumidors. Les seves regles sobre el termini són aquestes:

  • Si el contracte no fixa un termini, cal pagar en trenta dies naturals des de la recepció de la mercaderia o la prestació del servei, encara que la factura hagi arribat abans.
  • Les parts poden pactar un termini més llarg, però en cap cas superior a seixanta dies naturals.
  • Si la llei o el contracte preveuen un tràmit per comprovar o acceptar la mercaderia o el servei, aquest tràmit no pot durar més de trenta dies naturals des del lliurament i el termini de pagament es compta des de l'acceptació.
  • Si s'agrupen en una sola factura els lliuraments d'un període, que no pot passar de quinze dies, el termini es compta des de la meitat d'aquest període.

En els dies naturals compten també els festius i el mes d'agost. El proveïdor, per la seva banda, ha de fer arribar la factura al client abans que passin quinze dies naturals des del lliurament.

Si el contracte fixa un termini més llarg

La llei diu que en cap cas es pot pactar un termini superior a seixanta dies naturals. És una norma imperativa, de manera que la clàusula que fixa 90 o 120 dies no val en allò que passa d'aquest límit, encara que el proveïdor l'acceptés. El proveïdor pot exigir els interessos de demora des que passen aquests seixanta dies.

Són nul·les, a més, les clàusules i les pràctiques sobre el termini, els interessos o els costos de cobrament que resultin manifestament abusives per al creditor, així com les que exclouen els interessos de demora o la compensació pels costos de cobrament.

Alguns sectors tenen terminis propis. Els aliments frescos i peribles s'han de pagar en trenta dies des del lliurament i els altres aliments, en seixanta, sense que en cap cas es pugui pactar més.

El que arrisca qui paga tard

Qui paga fora de termini s'exposa al següent:

  • Interessos de demora automàtics, al tipus pactat o, si no n'hi ha, al legal, que en el segon semestre de 2026 és del 10,40 % anual, més 40 euros pels costos de cobrament de cada factura.
  • No poder rebre subvencions públiques de més de 30.000 euros, perquè per obtenir-les cal acreditar que es compleixen els terminis legals de pagament.
  • Que la seva conducta es consideri competència deslleial, perquè la llei té per deslleial l'incompliment reiterat de les normes contra la morositat.

La llei de morositat no preveu multes per pagar tard. Sí que n'hi ha en alguns sectors amb normes pròpies, com el transport de mercaderies per carretera, en el qual pagar el port fora del termini màxim legal és una infracció sancionada amb multa, o la cadena alimentària. A més, les societats han d'informar del seu període mitjà de pagament a proveïdors en la memòria dels seus comptes anuals.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.