Què són les condicions generals de la contractació entre empresaris?

Són les clàusules que una empresa redacta per endavant per utilitzar-les en molts contractes i que l'altra part no negocia, sinó que accepta en bloc, com les condicions de venda que acompanyen un pressupost. Entre empresaris són vàlides, però només formen part del contracte si l'altra part va ser informada que existien, va poder conèixer-les i les va acceptar. El control de les clàusules abusives que protegeix els consumidors no s'aplica entre empreses, tret del que la llei de morositat diu dels terminis de pagament i dels interessos. Sí que es poden discutir les que no es van incorporar bé al contracte, les obscures i les que xoquen amb una norma imperativa.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Què són

La llei anomena condicions generals les clàusules que una de les parts imposa a l'altra després d'haver-les redactat per a una pluralitat de contractes. Ho són les condicions de venda o de compra d'una empresa, les que figuren en les seves comandes i pressupostos o les del seu web. La llei s'aplica també quan qui les accepta, al qual anomena adherent, és un altre empresari.

No ho són les clàusules que de debò es negocien. Si en el mateix contracte n'hi ha d'unes i d'altres, el que s'ha negociat preval sobre la condició general que digui una altra cosa, tret que aquesta sigui més favorable per a l'adherent.

Com s'incorporen al contracte

Perquè formin part del contracte, la llei exigeix el següent:

  • Que el contracte hi faci referència.
  • Que qui les imposa informi l'altra part de la seva existència i li'n faciliti un exemplar.
  • Que l'altra part accepti la seva incorporació, amb la seva signatura si el contracte es fa per escrit.
  • Que estiguin redactades amb claredat i senzillesa.

Si el contracte no se signa per escrit, n'hi ha prou que l'adherent hagi tingut una possibilitat efectiva de conèixer-les en contractar, per exemple perquè acompanyaven el pressupost que va acceptar. No hi queden incorporades les que no va poder conèixer de manera completa en aquell moment ni les il·legibles, ambigües o obscures. Per això, les condicions que apareixen per primera vegada a la factura o a l'albarà arriben tard, en principi, per a aquella comanda.

És freqüent que el venedor enviï les seves condicions amb l'oferta, el comprador les seves amb la comanda i que unes i altres es contradiguin. La llei no diu quines prevalen, de manera que convé deixar per escrit, abans de començar a treballar, quines condicions regeixen la relació.

El control entre empreses

Un consumidor pot demanar que s'anul·li una condició general per abusiva, és a dir, perquè li causa un desequilibri important contra la bona fe. Entre empresaris aquest control no existeix i el Tribunal Suprem tampoc els aplica el control de transparència reforçat dels consumidors.

Això no vol dir que tot valgui. Entre empreses continuen funcionant aquests límits:

  • El termini de pagament i els interessos de demora. La llei de morositat prohibeix pactar un termini de pagament superior a 60 dies naturals i declara nul·les les clàusules sobre el termini, els interessos o els costos de cobrament que siguin abusives en perjudici de qui ha de cobrar, com la que exclou els interessos de demora.
  • Les altres normes imperatives. És nul·la la condició general que les contradiu en perjudici de l'adherent. Tampoc val, en un contracte amb condicions generals imposades, la clàusula que sotmet els plets als jutjats d'una ciutat determinada d'Espanya.
  • La interpretació. Els dubtes sobre el sentit d'una condició general es resolen a favor de l'adherent.
  • La bona fe. Les regles generals dels contractes permeten discutir una clàusula imposada que sigui contrària a la bona fe i alteri greument l'equilibri del contracte, tot i que els tribunals ho admeten amb molta més cautela que quan hi ha un consumidor.

La nul·litat d'una condició no fa caure el contracte, que continua valent sense ella si pot subsistir.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.