Què ha de contenir un contracte de subministrament?

El contracte de subministrament és aquell pel qual un proveïdor s'obliga a lliurar productes de manera periòdica o continuada, segons les comandes o el calendari pactats, a canvi d'un preu. No té una regulació pròpia, així que es regeix pel que acordin les parts i, en el que no prevegin, per les regles de la compravenda. Per això ha de deixar clar què se subministra i amb quina qualitat, les quantitats i les comandes, el preu i la seva revisió, el lliurament, el pagament, la durada i les conseqüències de l'incompliment. Si inclou una exclusiva o unes compres mínimes, convé mesurar-ne l'abast i la durada, perquè les normes de defensa de la competència hi posen límits.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Un contracte sense regulació pròpia

Ni el Codi de comerç ni el Codi civil regulen el subministrament entre empreses. Els tribunals el tracten com un contracte proper a la compravenda que es compleix amb lliuraments successius. En el que el contracte no resol, hi apliquen les regles d'aquella.

Quan el comprador revén el que compra, tal com és o transformat, aquestes regles són les de la compravenda mercantil del Codi de comerç, que només dona uns dies per reclamar pels defectes. És una de les raons per les quals convé que el contracte fixi els seus propis terminis.

En el sector agroalimentari, la llei de la cadena alimentària obliga a més, amb algunes excepcions, a signar el contracte per escrit abans del primer lliurament i en fixa el contingut mínim.

El que ha de dir

Un bon contracte de subministrament regula, com a mínim, aquestes qüestions:

  • Els productes, amb les seves especificacions tècniques, les seves qualitats i, si cal, mostres o fitxes de referència.
  • Les quantitats, és a dir, si hi ha un volum fix, un mínim o només una previsió, a més de la manera de fer i acceptar les comandes.
  • El preu i la seva revisió, amb la tarifa, els descomptes per volum i la fórmula per actualitzar-lo. Sense aquesta fórmula, una pujada dels costos no permet per si sola canviar el preu pactat.
  • El lliurament, amb els seus terminis, el lloc, qui paga el transport i l'assegurança i en quin moment passa al comprador el risc que la mercaderia es perdi o es malmeti.
  • La qualitat, és a dir, com es comprova la mercaderia, en quin termini cal reclamar els defectes i què es pot demanar, com la substitució, una rebaixa o la devolució.
  • El pagament, amb el mitjà i el termini, que entre empreses no pot passar de 60 dies naturals.
  • La durada, les pròrrogues i el preavís per acabar el contracte.
  • L'incompliment, amb les penalitzacions per retard o per manca de subministrament i les causes que permeten resoldre el contracte.

L'exclusiva i les compres mínimes

Són pactes vàlids i freqüents. El proveïdor pot comprometre's a no vendre a altres en una zona i el comprador, a comprar-li només a ell o a comprar-li un mínim cada any. Convé que el contracte digui què passa si el mínim no s'assoleix, per exemple que es perd l'exclusiva o que es paga una penalització.

El límit està en les normes de defensa de la competència. Segons el reglament europeu sobre els acords entre proveïdors i compradors, l'obligació de comprar a un sol proveïdor més del 80 % del que es necessita només queda coberta per l'exempció general si no dura més de cinc anys i si cap de les dues empreses supera el 30 % del seu mercat. Fora d'aquests marges no és nul·la sense més, però cal analitzar-la cas per cas. El que el proveïdor no pot fer, en general, és imposar al comprador el preu al qual revén.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.