Què és un contracte de distribució en exclusiva?

És el contracte pel qual un fabricant o proveïdor encarrega a un distribuïdor la revenda dels seus productes en una zona o a una classe de clients i es compromet a no nomenar-hi altres distribuïdors. El distribuïdor compra els productes i els revén en nom propi i per compte seu, de manera que guanya el marge de la revenda i assumeix el risc de no vendre o de no cobrar. No té una llei pròpia, així que es regeix pel pactat i per les regles generals dels contractes, amb els límits de les normes de defensa de la competència. Per això convé signar-lo per escrit i concretar l'abast de l'exclusiva, els compromisos de compra i què passa quan acaba.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

En què consisteix

També se'n diu concessió mercantil. El reglament de la franquícia, per distingir-lo d'ella, el descriu com el contracte pel qual un empresari es compromet a comprar productes, normalment de marca, a un altre que li dona certa exclusivitat en una zona, a revendre'ls en les condicions pactades i a atendre els compradors després de la venda.

El distribuïdor és, per tant, un empresari independent, que compra per revendre, decideix en principi els seus preus i respon davant dels seus propis clients. En això es distingeix de l'agent comercial, que no compra, sinó que promou vendes per a un altre a canvi d'una comissió. La diferència té conseqüències, perquè l'agent té una llei que el protegeix i el distribuïdor depèn sobretot del que digui el seu contracte.

L'exclusiva pot anar en una direcció o en les dues. Amb l'exclusiva de venda, el proveïdor s'obliga a no servir-se d'altres distribuïdors a la zona. Amb l'exclusiva de compra, el distribuïdor s'obliga a abastir-se només del proveïdor o a no vendre productes de la competència. Que n'hi hagi una no vol dir que hi hagi l'altra, així que el contracte ha de dir-ho amb claredat.

El que se sol pactar

Les clàusules habituals, que convé revisar una a una abans de signar, són aquestes:

  • La zona i els clients de l'exclusiva i si el proveïdor es reserva vendre-hi directament, per exemple a grans clients o per internet.
  • Les compres mínimes o els objectius de venda i què passa si no s'assoleixen, com la pèrdua de l'exclusiva o la fi del contracte.
  • Els preus als quals compra el distribuïdor, la forma de pagament i les existències que ha de mantenir.
  • La prohibició de vendre productes de la competència i la seva durada.
  • L'ús de la marca, la publicitat i el servei postvenda.
  • La durada, la renovació i el preavís per acabar.
  • El que es fa al final amb les existències i si hi haurà alguna compensació per la clientela.

Els límits i el final del contracte

Les normes de defensa de la competència, europees i espanyoles, permeten l'exclusiva, però amb límits. Per regla general, el proveïdor no pot imposar el preu de revenda, encara que sí recomanar-lo o fixar-ne un màxim. Pot prohibir al distribuïdor que busqui clients en zones reservades al mateix proveïdor o a altres distribuïdors exclusius, però no que atengui les comandes que li arribin d'aquestes zones sense haver-les buscat, ni impedir-li vendre per internet. L'obligació de no vendre productes de la competència només queda emparada amb caràcter general si no dura més de cinc anys. Aquesta empara general només existeix si ni el proveïdor ni el distribuïdor superen el 30 % del seu mercat. Fora d'aquests límits, una clàusula no és nul·la sense més, però perd aquesta empara i pot ser-ho.

Per acabar el contracte s'aplica el pactat. Si és indefinit i no diu res, qualsevol de les parts pot posar-hi fi, però els tribunals exigeixen avisar amb una antelació raonable, segons el que hagi durat la relació i les inversions fetes. Trencar-lo de cop, sense un incompliment que ho justifiqui, pot obligar a indemnitzar. Si cal reclamar, la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.