Com funciona el contracte de franquícia?

El franquiciador cedeix al franquiciat, a canvi d'un pagament, el dret a explotar el seu model de negoci amb la seva marca, els seus coneixements i la seva assistència continuada. El franquiciat és un empresari independent, que obre i dirigeix el negoci en nom propi i n'assumeix el risc, però seguint les pautes de la xarxa. La llei gairebé no regula el contingut del contracte, de manera que gairebé tot depèn del que se signi. El que sí que imposa és que el franquiciador lliuri per escrit, almenys vint dies hàbils abans de signar el contracte o un precontracte o de cobrar qualsevol quantitat, informació veraç sobre la seva empresa, la marca, la xarxa i les condicions de l'acord.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Què cedeix el franquiciador i què paga el franquiciat

Perquè hi hagi franquícia, el franquiciador ha de cedir almenys tres coses:

  • L'ús d'una marca o d'un rètol comú, amb una presentació uniforme dels locals.
  • Uns coneixements propis sobre com portar el negoci, el que s'anomena saber fer, que se solen recollir en manuals.
  • Una assistència comercial o tècnica continuada mentre duri el contracte.

A canvi, el franquiciat paga el que s'ha pactat, que sol ser un cànon d'entrada i uns pagaments periòdics calculats sobre les vendes, de vegades amb una aportació per a publicitat. El negoci és seu, de manera que és ell qui contracta el local, fa la inversió i respon dels seus deutes. El contracte sol reservar al franquiciador el dret a supervisar que es respecten les pautes de la xarxa.

La informació abans de signar

Amb una antelació mínima de vint dies hàbils a la signatura del contracte o d'un precontracte, que és el compromís previ de signar-lo, o al lliurament de qualsevol pagament, el franquiciador ha de donar per escrit al futur franquiciat una informació veraç i no enganyosa. Ha d'incloure el següent:

  • Les dades del franquiciador, com ara el seu nom, el seu domicili, el seu capital i, si està inscrit, les seves dades del Registre Mercantil.
  • La prova que té concedida i en vigor a Espanya la marca, o una llicència per usar-la, amb la seva durada.
  • Una descripció del sector i de l'experiència del franquiciador, amb la data de creació de l'empresa i l'evolució de la xarxa.
  • El contingut de la franquícia, amb el saber fer, l'assistència i una estimació de les inversions i les despeses necessàries per obrir. Si es donen previsions de vendes o de resultats, han d'estar basades en experiències o estudis prou fonamentats.
  • L'estructura de la xarxa a Espanya, amb els establiments propis i els franquiciats, on són i quants franquiciats han deixat la xarxa en els dos últims anys i per què.
  • Els elements principals del contracte, com ara els drets i les obligacions de cada part, la durada, les condicions per posar-hi fi i per renovar-lo, els pagaments, les exclusives i els límits per disposar del negoci.

El franquiciador pot exigir que aquesta informació es tracti com a confidencial. Convé fer servir aquests vint dies per comprovar-la, parlar amb altres franquiciats i revisar el contracte. Si la informació falta o és falsa en alguna cosa decisiva per signar, els tribunals poden anul·lar el contracte o concedir una indemnització, però no ho fan de manera automàtica.

El que sol regular el contracte

Com que la llei deixa el contingut a les parts, el contracte, que normalment redacta el franquiciador, regula entre altres coses la zona i si és exclusiva, la durada i la renovació, les compres al franquiciador o a proveïdors autoritzats, els pagaments, la prohibició de competir, la cessió del negoci i les causes per les quals se li pot posar fi. Les normes de defensa de la competència limiten algunes clàusules. Per regla general, el franquiciador pot recomanar els preus de venda al públic o fixar-ne un màxim, però no imposar-los.

En acabar, el normal és que el franquiciat hagi de deixar d'usar la marca i retornar els manuals.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.