Quins són els desavantatges d'un contracte de franquícia?

Per al franquiciat, els principals són tres. Signa un contracte redactat pel franquiciador, amb poc marge per negociar-lo i sense la protecció que la llei dona als consumidors davant de les clàusules abusives. Assumeix ell sol el risc del negoci, perquè inverteix, contracta el local i paga els cànons encara que les vendes no arribin a les previstes. A més, perd llibertat, perquè ha de seguir les pautes de la xarxa, comprar a qui se li indiqui i acceptar límits per vendre el negoci o per competir quan el contracte acabi. Conèixer aquests riscos abans de signar permet negociar-ne alguns i valorar si l'operació compensa.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Un contracte que redacta l'altra part

El franquiciador ofereix el mateix contracte a tota la seva xarxa i admet pocs canvis. El franquiciat el signa com a empresari, de manera que no se li apliquen les normes que anul·len les clàusules abusives en els contractes amb consumidors. Una clàusula només cau, en general, si no se li va donar a conèixer de debò abans de signar, si és il·legible o incomprensible o si va contra una norma imperativa. Per això el que se signa és, a la pràctica, el que s'aplicarà.

Abans de signar, la llei obliga el franquiciador a lliurar per escrit, amb almenys vint dies hàbils d'antelació, informació veraç sobre la seva empresa, la xarxa i el contracte. Les previsions de vendes que pugui incloure han d'estar fonamentades, però no són una promesa de resultats.

El risc és del franquiciat

El franquiciat no és un soci ni una sucursal del franquiciador. És un empresari que explota el negoci en nom propi i per això les pèrdues són seves. Aquestes són les conseqüències més habituals:

  • La inversió inicial, el lloguer del local i el finançament van a càrrec seu. Si explota el negoci a través d'una societat i se li demana un aval personal, respon a més amb els seus propis béns.
  • Els cànons i les aportacions a publicitat es paguen segons el que s'ha pactat, normalment sobre les vendes i no sobre el benefici.
  • La marca no és seva. Si la xarxa perd prestigi o el franquiciador té problemes, el seu negoci ho pateix sense que ell ho pugui evitar.
  • La durada pot ser curta per recuperar la inversió. La llei no dona dret a la renovació ni a una indemnització per la clientela quan el contracte acaba, de manera que convé que el contracte ho reguli.

Els lligams durant el contracte i després

Mentre dura el contracte, el franquiciat ha de seguir els manuals i acceptar la supervisió del franquiciador. El que és habitual és que hagi de comprar al franquiciador o a proveïdors autoritzats i que no es pugui dedicar a un negoci competidor. Si el contracte no li reserva una zona en exclusiva, el franquiciador pot, en principi, obrir a prop un altre establiment o vendre per internet als mateixos clients. Els preus de venda al públic, en canvi, no se li poden imposar per regla general, tot i que el franquiciador pot recomanar-los o fixar-ne un màxim.

Convé revisar amb especial cura aquestes clàusules:

  • La cessió. El normal és que no pugui vendre o traspassar el negoci sense el permís del franquiciador, que sol reservar-se a més un dret de compra preferent.
  • La resolució, que és la terminació del contracte per incompliment. Alguns contractes permeten al franquiciador posar-hi fi per incompliments menors i hi afegeixen penalitzacions.
  • El final. El franquiciat ha de deixar d'usar la marca i els signes de la xarxa, cosa que obliga a canviar la imatge del local.
  • La no-competència posterior. Les normes de defensa de la competència només les empara amb caràcter general si dura un any com a màxim, es limita al local des del qual s'ha treballat i és necessària per protegir els coneixements transmesos.
  • Els conflictes. El contracte pot sotmetre'ls a un arbitratge, el cost del qual convé conèixer. La clàusula que envia els litigis als tribunals d'una altra ciutat d'Espanya, en canvi, no val per regla general en un contracte imposat sense negociar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.