Hi ha indemnització per clientela en el contracte de distribució?

La llei no la preveu, perquè el contracte de distribució no té una regulació pròpia, però els tribunals la concedeixen en alguns casos aplicant per analogia la regla del contracte d'agència. No és automàtica. El primer que compta és el contracte, que pot regular-la o excloure-la. Si no l'exclou, el distribuïdor ha de provar que va crear o va augmentar la clientela i que el proveïdor continuarà aprofitant-la. Quan es concedeix, els tribunals prenen com a màxim la mitjana anual dels beneficis nets del distribuïdor en els últims cinc anys.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per què es discuteix

L'agent comercial té per llei dret a una indemnització per clientela quan el seu contracte acaba i es donen determinats requisits. El distribuïdor, que compra i revèn per compte propi, no té una norma igual. Els tribunals han admès que la regla de l'agent se li apliqui per analogia, és a dir, per tractar-se d'un cas semblant que la llei no regula, quan la seva situació s'assembla a la d'aquest, per exemple perquè està integrat en la xarxa comercial del proveïdor i treballa amb la seva marca i seguint les seves pautes. L'aplicació no és automàtica i s'ha de justificar en cada cas.

Què s'ha de donar

Perquè el distribuïdor pugui obtenir-la se solen exigir aquestes condicions:

  • Que el contracte no l'hagi exclosa. A diferència del que passa en l'agència, en la distribució els tribunals admeten, en general, el pacte que descarta aquesta compensació o la substitueix per un altre sistema de liquidació.
  • Que el distribuïdor hagi creat clientela o n'hagi augmentat de manera sensible la que hi havia, amb el seu propi esforç.
  • Que el proveïdor pugui continuar aprofitant aquesta clientela després. No sol ser així quan els clients compren pel prestigi de la marca i no per la tasca del distribuïdor, o quan se'n van amb ell.
  • Que el contracte no acabi per un incompliment del distribuïdor ni perquè ell decideixi deixar-lo sense un motiu imputable al proveïdor.

La prova correspon al distribuïdor. Serveixen la llista de clients a l'inici i al final, l'evolució de les vendes i les dades dels clients que el proveïdor ha continuat atenent.

Quant i què més es pot reclamar

La referència és el topall de l'agència, adaptat. No es pren el que el distribuïdor ha facturat ni el seu marge brut, que és la diferència entre el preu de compra i el de revenda. Es pren el seu benefici net, un cop descomptats les despeses i els impostos. La mitjana anual d'aquest benefici en els últims cinc anys, o en el que hagi durat el contracte si va ser menys, funciona com a màxim. Dins d'aquest límit, la quantitat depèn del que es provi.

La compensació per clientela és diferent d'altres reclamacions que poden acompanyar el final del contracte, com els danys per una ruptura sense el preavís degut, les inversions que no s'han pogut amortitzar o les existències que queden al magatzem. Cadascuna té les seves pròpies regles.

La llei no fixa un termini propi per reclamar-la. En l'agència és d'un any des del final del contracte, de manera que el prudent és reclamar per escrit dins d'aquest any. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.