Què passa quan s'entra en concurs de creditors?
El jutge declara el concurs i nomena l'administració concursal, que és el professional que passa a vigilar o a substituir els qui dirigeixen l'empresa en tot el que afecta el seu patrimoni. L'empresa continua treballant, però ja no decideix sola sobre els seus béns. Llevat d'excepcions, els creditors no poden iniciar embargaments ni execucions, les que estaven en marxa queden en suspens i tots han de comunicar els seus crèdits en el termini d'un mes des que la declaració es publica al BOE. Els contractes continuen en vigor i els deutes anteriors deixen de generar interessos, amb algunes excepcions.
Alburquerque Abogados
L'empresa continua treballant, però sota control
La declaració de concurs no obliga per si sola a tancar ni interromp l'activitat. La interlocutòria del jutge produeix efectes des del dia que es dicta, encara que es recorri. El que canvia és qui decideix sobre el patrimoni de l'empresa, que depèn en principi de qui va demanar el concurs:
- En el concurs voluntari, el que demana la mateixa empresa, els seus administradors la continuen gestionant, però els seus actes necessiten l'autorització de l'administració concursal. Per no paralitzar el negoci, aquesta pot autoritzar de manera general les operacions pròpies de l'activitat diària.
- En el concurs necessari, normalment el que demana un creditor, l'administració concursal substitueix els administradors en l'administració i la disposició dels béns.
El jutge pot canviar un règim per l'altre. El que es faci saltant-se aquestes limitacions es pot anul·lar a instància de l'administració concursal.
La junta de socis i l'òrgan d'administració continuen existint, però els acords de la junta amb contingut patrimonial necessiten l'autorització de l'administració concursal. Els administradors hi han de col·laborar i posar a la seva disposició els llibres i els documents. El jutge fins i tot en pot reduir o suprimir la retribució. Fins que s'aprovi un conveni o s'obri la liquidació, els béns no es poden vendre ni gravar sense autorització del jutge, llevat dels actes propis de l'activitat i de pocs casos més.
El que canvia per als creditors i els contractes
Des de la declaració, els deutes de l'empresa ja no es cobren un per un, sinó dins del concurs i en l'ordre que fixa la llei. Els efectes principals són aquests:
- Llevat d'excepcions, cap creditor no pot iniciar embargaments ni execucions sobre els béns de l'empresa, tampoc Hisenda ni la Seguretat Social. Els que estaven en marxa queden en suspens.
- Les demandes civils noves contra l'empresa amb contingut econòmic es presenten davant el jutge del concurs. Els judicis que ja estaven en marxa continuen, en general, davant el mateix tribunal fins a la sentència ferma.
- Els deutes anteriors deixen de generar interessos, llevat d'excepcions com els que tenen garantia real, fins on arribi la garantia.
- Els contractes en curs continuen en vigor. Les clàusules que permeten a l'altra part resoldre'ls pel sol fet del concurs es tenen per no posades. El que l'empresa degui per aquests contractes a partir de la declaració es paga al seu venciment, com una despesa del mateix concurs.
- Els creditors han de comunicar els seus crèdits a l'administració concursal en el termini d'un mes des de la publicació al BOE.
Publicitat i revisió del que s'ha fet abans
La declaració es publica gratuïtament al BOE i al Registre Públic Concursal, que qualsevol pot consultar per internet. També s'anota al Registre Mercantil i als registres on l'empresa tingui béns inscrits.
L'administració concursal revisa, a més, el que va passar abans. Pot demanar que es deixin sense efecte els actes realitzats des de dos anys abans de la sol·licitud fins a la declaració que van perjudicar els creditors, encara que no hi hagués intenció de defraudar-los. En acabar la fase comuna, que és la primera del concurs, s'obre la qualificació, en què el jutge decideix si el concurs és culpable o fortuït segons la conducta dels administradors. Les seves conseqüències són una altra qüestió. També ho són el conveni i la liquidació, les dues solucions amb què sol acabar el concurs.
Les microempreses, que són les que tenen de mitjana menys de deu treballadors i facturen menys de 700.000 euros l'any o deuen menys de 350.000 euros, no segueixen el concurs sinó un procediment especial, que és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.