Què passa si una marca s'assembla a una altra?
Depèn de si la semblança pot fer que el públic les confongui. Dues marques semblants poden conviure si distingeixen productes o serveis diferents, però quan els signes i els productes o serveis són iguals o semblants i el públic pot confondre'ls, preval la marca anterior. El seu titular pot oposar-se al registre de la nova, demanar-ne la nul·litat si ja està registrada i exigir que deixi d'usar-se. L'oficina de marques no ho fa per ell, de manera que ha de vigilar i actuar dins de termini. Les marques renomenades, que són les que coneix una part significativa del públic al qual s'adrecen, estan protegides a més davant de signes semblants per a productes o serveis diferents.
Alburquerque Abogados
Quan hi ha risc de confusió
Hi ha risc de confusió quan el públic pot creure que els productes o serveis de les dues marques procedeixen de la mateixa empresa o d'empreses relacionades. Inclou el risc que associï una marca amb l'altra. Es valora en conjunt, tenint en compte aquests factors:
- La semblança dels signes, per com es veuen, com sonen i què signifiquen.
- La identitat o la similitud dels productes o serveis.
- El caràcter distintiu de la marca anterior, que és més gran com més original o més coneguda és.
- El públic al qual s'adrecen i l'atenció que presta en escollir.
Uns factors en compensen uns altres. Una gran semblança entre els signes pot compensar una semblança menor entre els productes. També passa a la inversa. A més, el consumidor no sol tenir les dues marques davant i es guia pel record imperfecte que en conserva.
Sense risc de confusió, dues marques semblants poden conviure, com passa quan distingeixen productes o serveis que no tenen relació. L'excepció són les marques renomenades, el titular de les quals pot actuar també davant de signes per a productes diferents si l'altre, sense justa causa, s'aprofita del seu prestigi o el perjudica.
Si la marca semblant s'està sol·licitant
L'Oficina Espanyola de Patents i Marques no denega pel seu compte una sol·licitud perquè s'assembli a una marca anterior. Només n'avisa, a títol informatiu, els titulars de les marques anteriors que detecta. És el titular de la marca anterior qui ha de presentar oposició, en el termini de dos mesos des que la sol·licitud es publica al Butlletí Oficial de la Propietat Industrial. En les marques de la Unió Europea, el termini és de tres mesos des de la publicació. Compten com a anteriors les marques espanyoles, les de la Unió Europea i les internacionals amb efectes a Espanya, a més dels noms comercials.
Qui sol·licita la marca pot defensar-se. Pot al·legar que no hi ha risc de confusió, limitar la seva llista de productes o serveis o arribar a un acord amb l'oponent. Si la marca anterior fa almenys cinc anys que està registrada, pot exigir al seu titular que provi que l'ha usat de debò. Si no ho prova, l'oposició es desestima.
Si ja està registrada o s'està usant
Si la marca semblant ja està registrada, el titular de l'anterior en pot demanar la nul·litat. Si és una marca espanyola, des del 14 de gener de 2023 es demana a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Si és de la Unió Europea, es demana a l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, l'EUIPO. Els tribunals només decideixen sobre la nul·litat quan la planteja el demandat en un plet per infracció d'una marca. També aquí es pot exigir la prova d'ús de la marca anterior.
Aquesta petició té un límit. Qui tolera durant cinc anys seguits l'ús d'una marca posterior registrada, sabent-ho, ja no en pot demanar la nul·litat, tret que es sol·licités de mala fe.
Si el signe semblant s'usa al mercat, el titular de la marca anterior pot a més anar als tribunals perquè cessi l'ús i se l'indemnitzi, cosa que és una altra qüestió. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
Per tot això convé cercar les marques anteriors abans d'escollir la pròpia. Un cop registrada, cal vigilar les sol·licituds noves per oposar-s'hi a temps.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.