Quins actes es consideren competència deslleial?

Segons la regla general de la Llei de competència deslleial, és deslleial tot comportament en el mercat que resulti objectivament contrari a la bona fe. A més, la llei descriu actes concrets, com enganyar sobre un producte, crear confusió amb l'empresa o els productes d'un altre, desacreditar un competidor, aprofitar-se de la seva reputació, violar els seus secrets empresarials o induir els seus treballadors, proveïdors o clients a incomplir els seus contractes. No cal que qui ho fa i qui ho pateix siguin competidors. En canvi, competir amb millors preus, captar clients aliens o imitar allò que no està protegit per un dret exclusiu no és, per si sol, deslleial.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Quan una conducta és deslleial

La llei s'aplica als empresaris, als professionals i a qualsevol altra persona o entitat que participi en el mercat. Perquè una conducta sigui competència deslleial ha de realitzar-se en el mercat i amb finalitats concurrencials, és a dir, que serveixi per promoure la venda dels productes o serveis propis o d'un tercer.

La regla general de la bona fe serveix per a les conductes que no encaixen en cap dels actes que la llei descriu. La deslleialtat es valora de manera objectiva, sense que calgui provar que es volia perjudicar algú.

Els actes que descriu la llei

A més de la regla general, la llei descriu aquests actes deslleials:

  • L'engany, que és donar informació falsa, o certa però presentada de manera que indueix a error, sobre el producte, el preu o la pròpia empresa. També ho és ocultar la informació necessària per decidir.
  • La confusió amb l'activitat, els productes o l'establiment d'un altre. N'hi ha prou amb el risc que els consumidors els associïn.
  • La denigració, que és difondre afirmacions que poden danyar el crèdit d'un altre en el mercat, tret que siguin exactes, certes i pertinents.
  • La comparació pública amb un competidor, inclosa la publicitat comparativa, quan no compleix els requisits legals, per exemple perquè no es refereix a característiques objectives i comprovables.
  • La imitació dels productes o de les iniciatives d'un altre quan pot generar associació en els consumidors o suposa aprofitar-se indegudament de la seva reputació o del seu esforç.
  • L'explotació de la reputació aliena, per exemple en anunciar un producte com a “tipus” o “model” d'una marca d'un altre.
  • La violació de secrets empresarials, que té la seva pròpia llei.
  • La inducció dels treballadors, proveïdors o clients d'un competidor a incomplir els deures bàsics dels seus contractes.
  • La violació de normes, quan s'aprofita en el mercat un avantatge competitiu significatiu aconseguit infringint les lleis. La llei hi inclou l'incompliment reiterat de les normes contra la morositat.
  • La discriminació dels consumidors en els preus o en les condicions de venda sense causa justificada i l'explotació de la dependència econòmica dels clients o proveïdors que no tenen una alternativa equivalent.
  • La venda per sota del cost, quan indueix a error sobre el nivell de preus de l'establiment, desacredita un producte o un establiment aliens o forma part d'una estratègia per eliminar un competidor.
  • Les pràctiques agressives, que minven la llibertat d'elecció del destinatari mitjançant assetjament, coacció o influència indeguda.
  • La publicitat il·lícita.

La llei dedica a més un capítol a les pràctiques deslleials amb els consumidors, com les vendes piramidals o la publicitat encoberta.

El que no és competència deslleial

Competir no és deslleial, encara que perjudiqui altres. Captar clients amb millors preus o amb un servei millor és lícit. La imitació dels productes i de les iniciatives alienes és lliure, tret que estiguin protegits per un dret d'exclusiva, com una patent, un disseny o una marca, o que es doni algun dels casos anteriors.

Que un antic empleat o col·laborador passi a competir tampoc no és deslleial per si sol. Ho és si se serveix de secrets empresarials, enganya els clients o indueix altres a incomplir els seus contractes. Els pactes de no competència, com els dels treballadors, són una altra qüestió.

Com es reclama davant d'un acte deslleial és una altra qüestió, però convé saber que els terminis per fer-ho són curts.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.