Qui nomena l'administrador concursal?
El nomena el jutge del concurs, que és el de la secció mercantil del tribunal d'instància, en la mateixa interlocutòria en què declara el concurs de creditors. El deutor i els creditors no l'escullen, encara que el poden recusar si concorre alguna causa legal. El jutge el designa entre els professionals que figuren en les llistes que hi ha amb aquesta finalitat, procurant repartir els nomenaments de manera equitativa, llevat que el concurs exigeixi una experiència o una formació especials. Ha de ser un advocat, un economista, un titulat mercantil o un auditor de comptes amb experiència i formació en matèria concursal, o una societat que reuneixi un advocat i un d'aquests altres professionals.
Alburquerque Abogados
Com l'escull el jutge
El nomenament forma part de la interlocutòria que declara el concurs, que també diu quines facultats té l'administrador concursal, és a dir, si es limita a intervenir els actes del deutor o el substitueix en la gestió dels seus béns. Ho decideix el jutge de la secció mercantil del tribunal d'instància, que coneix dels concursos de qualsevol deutor, sigui una societat, un autònom o un particular.
Als jutjats hi ha llistes formades pels professionals que han declarat que estan disponibles per al càrrec i acrediten formació en matèria concursal. La regla és que el jutge reparteixi els nomenaments de manera equitativa entre els qui hi figuren. Es pot apartar d'aquest repartiment i designar-ne un de concret, explicant per què, quan el concurs exigeix una experiència o uns coneixements especials, per exemple per assegurar que l'activitat de l'empresa continuï o per la seva complexitat.
Per regla general, l'administració concursal la forma una sola persona, que ha de reunir alguna d'aquestes condicions:
- Ser advocat en exercici, amb cinc anys d'experiència professional efectiva i formació especialitzada en dret concursal.
- Ser economista, titulat mercantil o auditor de comptes, amb cinc anys d'experiència professional i especialització demostrable en matèria concursal.
- Ser una societat en què hi hagi, almenys, un advocat en exercici i un economista, un titulat mercantil o un auditor de comptes i que asseguri la independència i la dedicació que exigeix el càrrec.
Qui no ho pot ser i com es discuteix el nomenament
Per assegurar-ne la imparcialitat, la llei impedeix nomenar, entre d'altres, qui hagi prestat qualsevol mena de serveis professionals al deutor en els tres anys anteriors, qui hagi estat separat d'aquest càrrec en els tres anys anteriors i qui estigui inhabilitat. El nomenat té cinc dies per acceptar i ha de tenir una assegurança de responsabilitat civil o una garantia equivalent. Si no accepta, el jutge en nomena un altre immediatament.
Els qui poden demanar el concurs, com el deutor o qualsevol creditor, poden recusar l'administrador concursal si concorre una d'aquestes causes o alguna de les que permeten recusar un perit. S'ha de fer tan bon punt es coneix la causa. Es tramita com un incident del concurs i, mentre es decideix, el recusat continua actuant. Les resolucions sobre el nomenament admeten a més recurs de reposició i, després, d'apel·lació, que no suspèn el nomenament.
Hi ha procediments en què no sempre es nomena administrador concursal. En el concurs sense massa, que és, a grans trets, el del deutor sense béns suficients ni per pagar els costos del mateix procediment, només es nomena si ho demanen creditors que representin almenys el 5 % dels deutes, amb l'única finalitat que emeti un informe. En el procediment especial per a microempreses, la seva intervenció es limita a alguns casos.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.