Qui paga les despeses d'un judici monitori?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn de com acabi. Si el deutor paga quan el jutjat li requereix el pagament, l'assumpte s'arxiva sense condemna en costes, que són sobretot els honoraris de l'advocat i del procurador de l'altra part. Si no paga ni s'hi oposa, les costes de l'execució que s'obre per embargar-li béns les paga ell. Si s'hi oposa, qui perd el judici que segueix paga, en principi, les costes de l'altra part, amb alguns límits. I si el creditor no presenta a temps la demanda quan cal, les costes li toquen a ell. Si el deutor paga Si el deutor paga dins dels vint dies hàbils que li dona el jutjat, el lletrat de l'Administració de Justícia, el funcionari que dirigeix l'oficina del jutjat, arxiva l'assumpte. No hi ha condemna en costes, així que cada part assumeix les seves pròpies despeses. El que el creditor hagi pagat a un advocat o a un procurador per a la petició inicial, que no eren obligatoris, en principi no ho recupera. Tampoc la taxa judicial, si la va pagar. Les comunitats de propietaris tenen una regla especial en la llei estatal de propietat horitzontal, que permet carregar aquests honoraris al propietari morós encara que pagui. No és clar que els jutjats l'apliquin a les comunitats de Catalunya. Si no paga ni s'hi oposa Si el deutor deixa passar el termini sense pagar ni oposar-s'hi, el jutjat dona per acabat el monitori i el creditor pot demanar l'execució, que és el procediment per embargar-li béns. Les despeses es reparteixen així: Les costes de l'execució van a càrrec del deutor, sense necessitat que el jutge ho digui expressament. Si el deute passa de 2.000 euros, inclouen els honoraris de l'advocat i del procurador del creditor, que en aquest cas són obligatoris. Si no passa d'aquesta xifra, en principi no els inclouen. Mentrestant, el creditor avança les despeses que vagin sorgint. Les recupera al final si el deutor té béns amb què pagar. Si s'hi oposa Si el deutor s'hi oposa, l'assumpte es decideix en un judici i les costes segueixen les regles generals: Qui veu rebutjades totes les seves pretensions paga les costes de l'altra part, llevat que el cas presentés dubtes seriosos. Si cadascú guanya en part, cadascú paga les seves i la meitat de les comunes. El que es pot cobrar al condemnat pels honoraris de l'advocat de l'altra part té un límit d'un terç del que es reclama, llevat que el jutge apreciï temeritat, és a dir, que va litigar sabent que no tenia raó. Si es reclamen 2.000 euros o menys, l'advocat i el procurador no són obligatoris i, en principi, els seus honoraris no entren en les costes. Si una de les parts es va negar sense motiu a intentar l'acord previ, el jutge ho pot tenir en compte en decidir les costes. Si es reclamen més de 15.000 euros, en general el creditor ha de presentar en un mes la demanda d'un judici ordinari. Si no ho fa, el jutjat arxiva l'assumpte i el condemna a pagar les costes.