Com afecta la Llei de la segona oportunitat un matrimoni en separació de béns?
En separació de béns, que és el règim que s'aplica quan el matrimoni es regeix pel dret català i no se n'ha pactat un altre, cadascun és amo del que és seu i respon dels seus propis deutes. Per això, en la segona oportunitat que demana un dels dos només hi entren els seus béns, inclosa la seva part dels que tinguin a mitges. L'altre cònjuge conserva els seus. El que l'altre va comprar l'any anterior al concurs es pot considerar, en tot o en part i llevat de prova en contra, una donació de qui demana la segona oportunitat. A més, els deutes dels quals responen tots dos, com els que van signar junts, es poden continuar reclamant a l'altre cònjuge, perquè el perdó només beneficia qui l'obté.
Alburquerque Abogados
Quins béns entren en el concurs
La segona oportunitat, que la llei anomena exoneració del passiu insatisfet, és a dir, el perdó dels deutes que queden sense pagar, es tramita en el concurs de creditors de qui la demana. En separació de béns, en aquest concurs només hi entren els seus béns:
- Els que estan a nom seu.
- La seva part dels que comparteix amb el seu cònjuge, com ara un habitatge comprat a mitges.
- Si el matrimoni es regeix pel dret català, la meitat dels béns dels quals no se sap a quin dels dos pertanyen, perquè la llei considera que són de tots dos per meitats.
Els béns de l'altre cònjuge queden fora, amb la salvetat que s'explica més avall. Si la segona oportunitat es demana amb un pla de pagaments, cal aportar, a més, les declaracions de la renda dels tres últims anys de qui la demana i dels altres membres de la seva unitat familiar, entre els quals el seu cònjuge.
Amb el dret català, la separació de béns és el règim que s'aplica si els cònjuges no en van pactar un altre en capítols matrimonials, que són els pactes davant notari sobre l'economia del matrimoni. A la major part de la resta d'Espanya ho és la societat de guanys, en la qual els béns comuns poden entrar en el concurs i l'exoneració té regles pròpies per a l'altre cònjuge.
Si és autònom i la seva activitat no supera els límits de la microempresa, la via no és el concurs de creditors sinó el procediment especial per a microempreses, que és una altra qüestió.
El que va comprar l'altre cònjuge l'últim any
La Llei concursal estableix dues presumpcions sobre el que l'altre cònjuge va adquirir pagant un preu l'any anterior a la declaració de concurs:
- Si es prova que ho va pagar amb diners o béns de qui demana la segona oportunitat, es presumeix que aquest li va donar tot el que es va pagar.
- Si no es pot provar d'on van sortir els diners, es presumeix que li'n va donar la meitat.
Totes dues admeten prova en contra i no regeixen si els cònjuges estaven separats judicialment o de fet quan es va fer la compra. El Codi civil de Catalunya recull una regla semblant i permet destruir la presumpció de la meitat provant que el cònjuge que va comprar tenia llavors ingressos o recursos suficients.
Si es presumeix la donació, es pot deixar sense efecte en el concurs, perquè la llei considera perjudicials per als creditors, sense admetre prova en contra, els actes gratuïts dels dos anys anteriors a la sol·licitud. El que s'ha donat hauria de tornar llavors al concurs.
Els deutes de tots dos
El perdó només beneficia qui l'obté. Si el seu cònjuge va signar el deute amb vostè, el va avalar o va hipotecar un bé seu per garantir-lo, el creditor li pot continuar reclamant el deute a ell.
A més, si el matrimoni es regeix pel dret català, tots dos cònjuges responen davant de tercers dels deutes que qualsevol d'ells contreu per a les despeses familiars ordinàries, encara que estiguin en separació de béns. Aquests deutes es poden reclamar a l'altre cònjuge encara que qui demana la segona oportunitat obtingui el perdó.
Si el seu cònjuge li va prestar diners, en el concurs el seu crèdit es cobra en últim lloc, perquè la llei tracta així els crèdits de les persones especialment relacionades amb el deutor, entre les quals hi ha el cònjuge. Si s'obté el perdó, aquest crèdit queda cancel·lat com els altres.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.