És possible reobrir un judici que ja té una sentència ferma?
Per regla general, no. Una sentència ferma produeix cosa jutjada, que impedeix tornar a pledejar sobre el mateix entre les mateixes parts, també amb fets o arguments que ja existien i no es van al·legar en el primer plet. Només hi ha unes poques vies excepcionals, amb terminis curts, per exemple si apareixen documents decisius que no es van poder aportar, si la sentència es va guanyar amb frau o amb proves declarades falses o si el demandat no va saber res del plet per una causa que no li és imputable. El que sí que és possible és un plet nou per fets ocorreguts després de la sentència.
Alburquerque Abogados
La cosa jutjada
La sentència ferma és definitiva entre les parts. Si una d'elles presenta una altra demanda sobre el mateix, l'altra pot al·legar la cosa jutjada i el jutge arxiva el plet sense entrar en el fons, normalment en l'audiència prèvia. A més, la llei obliga a al·legar en la demanda tots els fets i fonaments que es coneguin o es puguin invocar en aquell moment, sense reservar-se'n cap per a un plet posterior. El que es va poder al·legar i no es va al·legar es tracta com si s'hagués al·legat.
En l'assumpte que explica la publicació, una propietària va impugnar el 2016 l'acord de la seva comunitat que prohibia els pisos turístics i va perdre, entre altres raons perquè no va dir que ja havia demanat la llicència. Anys després, amb la llicència reconeguda per la jurisdicció contenciosa administrativa, va tornar a demandar la comunitat, aquesta vegada contra el que es va dir en una junta del 2024. El jutjat va apreciar la cosa jutjada en l'audiència prèvia, va arxivar el plet i li va imposar les costes, perquè aquells fets ja existien i els va poder al·legar en el primer.
Les vies excepcionals
Contra una sentència ferma només hi ha aquestes vies, totes excepcionals:
- La revisió, que es demana al Tribunal Suprem o, en alguns assumptes de dret civil català, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Procedeix si després apareixen documents decisius que no es van poder aportar per força major o per culpa de qui va guanyar, si la sentència es va basar en documents declarats falsos o en testimonis o perits condemnats per fals testimoni, o si es va guanyar amb suborn, violència o maquinació fraudulenta. Hi ha tres mesos des que es descobreix el motiu i mai més de cinc anys des que es va publicar la sentència.
- La rescissió a petició del demandat que va estar en rebel·lia, és a dir, absent durant tot el plet, si no va poder comparèixer per força major o no va arribar a saber res de la demanda per una causa que no li és imputable. Hi ha vint dies des que se li va notificar personalment la sentència o quatre mesos des de l'edicte que la va notificar. Aquests terminis només s'allarguen per força major i mai no passen de setze mesos.
- La nul·litat d'actuacions, si es va vulnerar un dels drets que protegeix el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, com el de defensar-se, sense que s'hagués pogut denunciar abans. Es demana al tribunal que va dictar la resolució ferma, en vint dies des que es coneix el defecte i mai després de cinc anys des que es va notificar.
- La revisió quan el Tribunal Europeu de Drets Humans declara que es va vulnerar un dret del Conveni Europeu i la vulneració només es pot reparar així. Hi ha un any des que aquella sentència és ferma.
El que la cosa jutjada no impedeix
La cosa jutjada no s'estén als fets nous, ocorreguts després del primer plet, que poden justificar una demanda diferent. Tampoc a algunes sentències que la llei deixa obertes, com les dels desnonaments per impagament o per finalització del termini i les de la tutela sumària de la possessió, que permeten discutir després la qüestió de fons en un altre judici. En canvi, una decisió posterior d'un altre tribunal, com la que reconeix una llicència, no reobre per si sola un plet civil ja jutjat.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.