Quant costa interposar un recurs d'apel·lació?
En taxes i dipòsits, poc. Cal ingressar al compte del tribunal un dipòsit de 50 euros, que es retorna si el recurs prospera, encara que sigui en part. No es paga taxa judicial, ni tan sols en el cas de les empreses. El que costa de debò són els honoraris de l'advocat i del procurador. Si l'Audiència rebutja el recurs del tot, el normal és haver de pagar a més les costes de la part contrària en l'apel·lació.
Alburquerque Abogados
El que es paga en recórrer
Apel·lar una sentència comporta aquestes despeses:
- El dipòsit per recórrer, de 50 euros, que exigeix la Llei Orgànica del Poder Judicial. S'ingressa al compte de dipòsits i consignacions del tribunal abans de presentar el recurs i el justificant es presenta amb el recurs. Si falta o té algun error, es donen dos dies per esmenar-ho.
- Els honoraris de l'advocat, que són lliures. Vostè té dret que l'encàrrec consti per escrit, amb un pressupost previ.
- Els drets del procurador, que és qui el representa davant el tribunal i cobra segons un aranzel oficial.
La taxa judicial, en canvi, avui no es paga per apel·lar en un plet civil. Les persones físiques estan exemptes de qualsevol taxa judicial i la que es cobrava a les societats per recórrer la va anul·lar el Tribunal Constitucional el 2016.
El que es recupera i el que s'arrisca
El dipòsit es retorna sencer si l'Audiència estima el recurs, totalment o en part. Es perd si no l'admet o si confirma la sentència. En aquest cas, els diners es destinen a la justícia gratuïta i a modernitzar l'Administració de Justícia. No l'han de pagar els qui tenen reconeguda la justícia gratuïta, el Ministeri Fiscal ni les administracions públiques.
El risc més gran són les costes, que són les despeses d'advocat i procurador que la sentència pot obligar a pagar a l'altra part. En l'apel·lació s'apliquen les mateixes regles que en la primera instància. Si l'Audiència rebutja tot el recurs, el normal és que qui va recórrer pagui les costes de la part contrària en l'apel·lació, llevat que el cas plantegés dubtes seriosos de fet o de dret. Si li dona la raó, encara que sigui només en part, no les haurà de pagar. El que es paga per l'advocat contrari té un límit, la tercera part de la quantia del plet, que no s'aplica si el tribunal aprecia temeritat, és a dir, que es va recórrer sabent que no es tenia raó.
Quan cal pagar abans de recórrer
En alguns plets la llei exigeix, a més, pagar o consignar el que es deu per poder recórrer:
- El llogater condemnat al desnonament ha d'acreditar que ha pagat o consignat les rendes vençudes i les que hagi de pagar per avançat. Si deixa de pagar-les mentre dura el recurs, aquest es dona per abandonat.
- Qui és condemnat a indemnitzar els danys d'un accident de circulació ha de dipositar la quantitat de la condemna amb els interessos i els recàrrecs corresponents.
- El propietari condemnat a pagar els seus deutes amb la comunitat de propietaris ha d'acreditar que ha pagat o consignat aquesta quantitat.
Aquests diners no són un cost del recurs, però cal tenir-los disponibles. El que es diposita o es consigna es pot substituir per l'aval d'un banc que es pugui cobrar a primer requeriment.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.