Quin és el termini per apel·lar una sentència civil definitiva?
Vint dies hàbils, comptats des de l'endemà del dia en què es notifica la sentència. No compten els dissabtes, els diumenges, els festius, el mes d'agost ni els dies del 24 de desembre al 6 de gener. El recurs el presenten per escrit l'advocat i el procurador, com a molt tard a les tres de la tarda del dia hàbil següent a l'últim dia del termini. En els plets iniciats des del 20 de març de 2024, es presenta directament davant l'Audiència Provincial, que és el tribunal que el resol.
Alburquerque Abogados
Com es compten els vint dies
Els vint dies els fixa la Llei d'Enjudiciament Civil per apel·lar qualsevol sentència que posa fi a la primera instància, tant en el judici ordinari com en el verbal. Comencen a comptar l'endemà de la notificació, que normalment es fa al procurador per via electrònica. Si alguna de les parts demana que s'aclareixi la sentència, el termini comença l'endemà de la notificació de l'aclariment o de la seva denegació.
Només compten els dies hàbils. No ho són els dissabtes, els diumenges, els festius estatals, autonòmics i locals ni cap dia del mes d'agost. Per això, si la sentència es notifica a finals de juliol, gairebé tot el termini corre al setembre. La llei declara inhàbils també els dies que van del 24 de desembre al 6 de gener, tots dos inclosos. A més, la llei dona un marge fins a les tres de la tarda del dia hàbil següent a l'últim dia del termini. Passat aquest moment ja no es pot apel·lar. Si ningú no ha recorregut, la sentència esdevé ferma.
En el judici verbal, el jutge pot dictar la sentència oralment en acabar la vista. En aquest cas, qui vulgui recórrer ho ha d'anunciar per escrit dins dels cinc dies hàbils següents a la vista. Els vint dies comencen a comptar quan se li notifica la sentència ja redactada.
Com es presenta
El recurs és un escrit signat per l'advocat i pel procurador, que és qui representa la part davant el tribunal. Això és el que conté i el que s'exigeix juntament amb el recurs:
- Les raons per les quals la sentència és errònia, amb la indicació dels pronunciaments que es recorren, és a dir, de les parts concretes de la decisió amb què no s'està d'acord.
- El justificant del dipòsit de 50 euros que exigeix la Llei Orgànica del Poder Judicial per recórrer. No el paga qui té reconeguda la justícia gratuïta.
- En alguns plets, la prova d'haver pagat o consignat el que es deu. Per exemple, el llogater condemnat al desnonament ha d'acreditar que ha pagat les rendes vençudes.
- Les proves noves, només en casos excepcionals, com ara un document que no es va poder aportar abans.
Si el plet va començar a partir del 20 de març de 2024, el recurs es presenta directament davant l'Audiència Provincial amb una còpia de la sentència. És l'Audiència qui demana després l'expedient al jutjat. Si el plet va començar abans, se segueix en general la regla anterior i el recurs es presenta davant el jutjat que va dictar la sentència, avui secció civil del tribunal d'instància, que l'envia a l'Audiència. En tots dos casos, l'altra part té deu dies per oposar-se al recurs o per impugnar, al seu torn, el que la sentència li va denegar a ella.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.