Què és el pacte de no competència en la venda d'una empresa?
És el compromís que assumeix qui ven la seva empresa de no obrir un altre negoci igual ni treballar per a la competència durant un temps i en una zona determinats. La seva finalitat és protegir el que el comprador paga per la clientela i el prestigi del negoci, que perdrien bona part del seu valor si el venedor es pogués endur els clients l'endemà. És vàlid si es limita al que és necessari per protegir aquest valor. Com a referència, les autoritats de competència accepten en general fins a tres anys si la venda inclou la clientela i els coneixements tècnics del negoci. Si només inclou la clientela, n'accepten fins a dos.
Alburquerque Abogados
Per a què serveix
Qui compra una empresa paga, a més dels seus béns, per la seva clientela i pel seu prestigi, el que s'anomena fons de comerç. Si el venedor pogués obrir l'endemà un negoci igual a la mateixa zona, molts clients se n'anirien amb ell. El pacte ho impedeix durant el temps acordat i se sol acompanyar d'altres compromisos del venedor:
- No captar els clients ni els proveïdors de l'empresa venuda.
- No fer servir ni revelar la informació reservada del negoci.
Se sol estendre a les societats que controla el venedor, perquè no es pugui eludir a través d'elles. Si el venedor continua treballant a l'empresa com a empleat, el seu pacte de no competència laboral és una altra qüestió.
Els límits del pacte
El pacte restringeix la llibertat del venedor per competir, de manera que la seva validesa depèn que se cenyeixi al que és necessari per protegir el que s'ha venut. La Comissió Europea i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència el valoren amb aquests criteris:
- El temps. Es consideren justificats fins a tres anys si la venda inclou la clientela i els coneixements tècnics del negoci. Si només inclou la clientela, fins a dos.
- La zona. Només pot abastar la zona en què el venedor oferia els seus productes o serveis abans de la venda.
- L'activitat. Només es pot referir als productes i serveis de l'empresa venuda.
Tampoc no ha d'impedir al venedor comprar accions d'un competidor com a simple inversió, sense intervenir en la seva gestió. Aquests criteris es van fixar per a les operacions que controlen aquestes autoritats, però també són la referència més segura en la venda d'una empresa petita. Un pacte que els superi s'exposa que el venedor en discuteixi la validesa i que no es pugui exigir, almenys en allò que excedeixi.
Si el venedor l'incompleix
El comprador li pot exigir que deixi l'activitat i reclamar-li els danys que li causi, que no sempre són fàcils de provar. Per això convé fixar en el contracte una penalització, és a dir, una quantitat que el venedor pagarà si incompleix, sense necessitat de provar el dany. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
Si el contracte no diu res, la protecció del comprador és molt més feble. Hauria de recórrer a la bona fe amb què s'han de complir els contractes o a les normes de competència deslleial, que només abasten conductes concretes, com fer servir secrets de l'empresa o enganyar els clients.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.