Què és una carta d'intencions o term sheet?
És el document en què el comprador i el venedor d'una empresa posen per escrit, abans del contracte definitiu, els punts en què ja estan d'acord, com ara el preu, la forma de pagament, el calendari i les condicions per tancar l'operació. El term sheet, o full de termes, sol ser una llista esquemàtica d'aquests punts i la carta d'intencions, un text més redactat, però tots dos compleixen la mateixa funció. El normal és declarar-los no vinculants en el principal, de manera que cap de les parts no queda obligada a comprar ni a vendre. Algunes clàusules sí que se solen pactar com a obligatòries, com ara la confidencialitat o l'exclusivitat. Que el document obligui o no depèn del seu contingut i de la seva redacció, no del nom que se li doni.
Alburquerque Abogados
Per a què serveix
Comprar o vendre una empresa exigeix setmanes o mesos de negociació. La carta d'intencions fixa les bases abans que les parts dediquin temps i diners a revisar l'empresa i a redactar el contracte. Sol recollir el següent:
- Què es ven, és a dir, les accions o participacions de la societat o només el negoci, amb el preu o la manera de calcular-lo.
- Com es pagarà, inclosa la part del preu que es pagui més endavant o que depengui dels resultats futurs.
- El calendari fins a la signatura del contracte definitiu i la revisió de l'empresa que farà abans el comprador, anomenada due diligence.
- Les condicions de què depèn l'operació, com ara obtenir finançament o una autorització administrativa.
- Les clàusules que obliguen ja des de la signatura.
Quan obliga
Un contracte obliga, en general, des que les parts hi consenten, sense necessitat d'una forma especial, de manera que el títol del document no decideix res. Una carta d'intencions que fixa tots els punts de l'operació i mostra la voluntat de quedar obligats pot valer com a contracte o com a precontracte, que és el compromís de signar més endavant el contracte definitiu. Si diu expressament que no obliga o deixa oberts aspectes importants, com ara el preu final o les garanties del venedor, els tribunals solen tractar-la com una fase de la negociació.
Tot i així, és habitual que algunes clàusules obliguin des de la signatura. Les més freqüents són aquestes:
- La confidencialitat sobre la informació de l'empresa que lliura el venedor.
- L'exclusivitat, que impedeix al venedor negociar amb altres compradors durant un termini.
- El repartiment de les despeses de la negociació i de la revisió de l'empresa.
Convé que el document digui amb claredat quines clàusules obliguen i quines no.
Si al final no se signa
Si la carta no obliga a tancar l'operació, cada part es pot retirar de la negociació. L'altra no pot exigir que se signi la venda ni reclamar el benefici que esperava obtenir-ne. Però la negociació s'ha de portar de bona fe. Qui la trenca sense motiu després d'haver fet creure a l'altra part que el contracte se signaria, o negocia sense intenció real de tancar-lo, pot haver d'indemnitzar-li les despeses que va fer confiant en l'operació.
Qui incompleix una clàusula obligatòria, com ara l'exclusivitat o la confidencialitat, respon dels danys que causi o de la penalització que s'hagi pactat.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.