Què passa en una audiència prèvia?
En el judici ordinari, és el primer acte davant el jutge després de la contestació a la demanda i serveix per preparar el judici. El jutge intenta primer que les parts arribin a un acord i, si no n'hi ha, resol les qüestions processals que impedirien continuar, com ara que l'assumpte ja estigui jutjat o que falti en el plet algú que havia de ser demandat. Després es fixen els fets en què hi ha desacord i cada part proposa les seves proves, que el jutge admet o rebutja. Ningú no hi declara, perquè les proves es practiquen després, en el judici.
Alburquerque Abogados
El que s'hi fa, per ordre
L'audiència prèvia segueix l'ordre que marca la llei:
- L'intent d'acord. El jutge comprova si el conflicte continua i, si les parts es posen d'acord, pot aprovar l'acord, que llavors es pot fer complir com una sentència. Les parts també poden demanar conjuntament que se suspengui el plet per negociar o per anar a una mediació.
- Les qüestions processals. El jutge resol els obstacles que impedirien dictar una sentència sobre el fons, com ara defectes en la representació, que falti en el plet algú que havia de ser demandat o que l'assumpte ja estigui jutjat o pendent en un altre plet. Si el defecte no es pot corregir, el plet acaba aquí, sense judici. La manca de competència del jutjat no és una d'aquestes qüestions, perquè el demandat l'ha de plantejar abans, en els deu primers dies del termini per contestar la demanda.
- Els aclariments. Les parts poden aclarir o completar el que van dir a la demanda i a la contestació, sense canviar substancialment el que demanen. També diuen si accepten o discuteixen els documents i els informes de perits de l'altra part.
- Els fets discutits. Es fixen els fets en què les parts estan d'acord i aquells en què no ho estan, que són els únics que caldrà provar.
- La prova. Cada part proposa les seves proves, normalment amb un escrit que lliura en l'acte. El jutge admet les que siguin pertinents i útils. Si creu que poden ser insuficients, ho pot advertir i indicar quins fets podrien quedar sense provar.
Al final s'assenyala la data del judici, que la llei vol que sigui en el mes següent. Si tot es redueix a una discussió jurídica, o l'única prova són documents que ningú no impugna i informes de perits que ningú no demana sentir, no hi ha judici i el jutge dicta sentència en vint dies.
Com es desenvolupa
És un acte oral i s'enregistra. Les decisions que hi pren el jutge, com ara admetre o rebutjar una prova o resoldre una qüestió processal, normalment les dicta de paraula en el mateix acte, amb una explicació breu. Les parts poden recórrer-les o formular protesta en aquell moment. Algunes es documenten després per escrit. Sol durar des d'uns minuts fins a alguna hora, segons el que calgui resoldre.
Qui hi ha d'anar
Hi van els advocats i els procuradors de totes dues parts. La part pot anar-hi en persona o no anar-hi, però si no hi va, el seu procurador ha de portar un poder que li permeti arribar a un acord, renunciar al que demana o acceptar el que li demanen. Si no hi va ni ha donat aquest poder, la llei la tracta com si no hagués comparegut. Encara que no sigui obligatori, convé que la part hi vagi o estigui localitzable, per si sorgeix l'ocasió d'un acord. Si algú ha de declarar com a part o com a testimoni, s'acorda a l'audiència prèvia i la declaració es fa en el judici.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.