Quines són les fases d'un judici civil?

La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. Si no s'aconsegueix, el plet comença amb la demanda, segueix amb la contestació del demandat i continua de manera diferent segons el tipus de judici. En el judici ordinari hi ha primer una audiència prèvia per preparar el judici i després el judici, mentre que en el judici verbal hi ha una sola vista, que el jutge pot considerar innecessària. Acaba amb la sentència, que normalment es pot recórrer i que, si no es compleix de manera voluntària, es pot executar.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

La demanda i la contestació

La demanda es presenta al jutjat, que avui és la secció civil del tribunal d'instància, amb advocat i procurador si es reclamen més de 2.000 euros. Amb la demanda cal acreditar l'intent d'acord, llevat dels assumptes que la llei exceptua. Si s'admet, el jutjat en dona trasllat al demandat perquè contesti per escrit, en vint dies hàbils en el judici ordinari i en deu en el verbal. Si no contesta, el plet continua sense ell.

El tipus de judici el marca la llei. Van pel judici ordinari les reclamacions de més de 15.000 euros, les que no es poden valorar en diners i algunes matèries. Van pel verbal les de fins a 15.000 euros i altres matèries, com ara els desnonaments o la divisió d'un bé que tenen diversos propietaris, sigui quin sigui el seu valor.

El judici ordinari i el judici verbal

En el judici ordinari, després de la contestació, hi ha dos actes davant el jutge:

  • L'audiència prèvia. S'intenta un acord, es resolen les qüestions processals que impedirien continuar, es fixen els fets discutits i cada part proposa les seves proves. La llei vol que se celebri en els vint dies següents a la seva convocatòria.
  • El judici. Es practiquen les proves admeses, com ara les declaracions de les parts, dels testimonis i dels perits. Al final, els advocats exposen les seves conclusions. La llei diu que se celebri en el mes següent a l'audiència prèvia, encara que a la pràctica depèn de l'agenda de cada jutjat.

Si les parts només discuteixen qüestions jurídiques, o si l'única prova són documents que ningú no impugna i informes de perits que ningú no demana sentir, no hi ha judici i el jutge dicta sentència directament.

El judici verbal és més senzill. Després de la contestació, les parts proposen les seves proves per escrit i el jutge decideix si cal una vista, en què es practiquen totes. Si no la considera necessària, deixa l'assumpte a punt per a sentència sense vista.

La sentència i el que ve després

La llei dona al jutge vint dies per dictar sentència en el judici ordinari i deu en el verbal, terminis que no sempre es compleixen. Si les parts tenen advocat, en el judici verbal fins i tot la pot dictar oralment en acabar la vista i redactar-la després.

Contra la sentència de primera instància hi cap, en general, recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial, que es presenta en vint dies hàbils. Quan ja no es pot recórrer, la sentència és ferma. Si qui ha perdut no la compleix, qui ha guanyat pot demanar l'execució, que és el procediment per obligar-lo a complir, embargant-li els béns si cal. Un acord entre les parts pot posar fi al plet en qualsevol d'aquestes fases.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.