Qui paga el perit en un judici?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

En principi, qui el demana. El perit que vostè contracta per presentar el seu propi informe el paga vostè. El que nomena el jutjat a petició d'una part el paga per avançat aquesta part, o les dues a mitges si totes dues el demanen i accepten un únic perit. Al final, si el jutge condemna l'altra part a pagar les costes, que són les despeses del judici, aquesta condemna inclou els honoraris dels perits, amb un límit. Qui té reconeguda l'assistència jurídica gratuïta, en principi, no paga el peritatge. Mentre dura el plet Cada part avança el cost de les proves que proposa. Amb els perits, això suposa el següent: El perit de part, el que vostè tria i contracta perquè faci un informe i el presenti amb la seva demanda o la seva contestació, cobra el que hagi pactat amb vostè, tant si guanya com si perd el plet. El perit que nomena el jutjat perquè una part ho ha demanat treballa a càrrec d'aquesta part. Pot demanar una bestreta a compte de la seva factura. Si la part no la ingressa en cinc dies, el perit queda alliberat de l'encàrrec i no se'n nomena cap altre, de manera que aquesta prova es perd. Si les dues parts demanen un perit al jutjat i accepten que sigui un de sol, el paguen a mitges. Si una no ingressa la seva part de la bestreta, l'altra la pot completar o recuperar el que hi va posar. Si té reconeguda l'assistència jurídica gratuïta, el peritatge va a càrrec de tècnics dels jutjats o de l'Administració o, si no n'hi ha, d'un perit privat que designa el jutjat, sense cost per a vostè. Al final, les costes Quan el plet acaba, la sentència decideix sobre les costes. Si dona la raó en tot a una part, el normal és que condemni l'altra a pagar-les. Entre les costes hi ha els honoraris dels perits, tant els del perit de part com els del nomenat pel jutjat. Per això qui guanya pot recuperar el que va pagar al perit, encara que no sempre ni del tot: El que el condemnat paga pels advocats i la resta de professionals que no tenen una tarifa oficial, entre ells els perits, no pot superar un terç de la quantia del plet per cada part que guanya, llevat que el jutge apreciï temeritat, que és pledejar sabent que no es té raó. Qui ha de pagar pot impugnar els honoraris del perit contrari si li semblen excessius i el jutjat els pot reduir. Si el jutge dona la raó només en part, en principi cada part paga les seves pròpies costes amb el seu perit inclòs i les comunes es paguen a mitges. Si qui guanya es va negar sense causa justificada a participar en l'intent d'acord al qual se'l va convocar, quan era obligatori o ho havia acordat el jutjat, no cobrarà les costes, tampoc les del perit. La llei exigeix, en general, intentar aquest acord abans de demandar. Que la sentència condemni en costes l'altra part no vol dir que les arribi a cobrar, perquè si no té ingressos ni béns no hi haurà d'on treure-les. I si és vostè qui perd, pot haver de pagar també el perit de l'altra part, dins dels mateixos límits.