A quant poden pujar les costes d'un judici?
No hi ha una xifra fixa, perquè depenen del que la part que guanya hagi pagat al seu advocat, al seu procurador i als seus perits. Però la llei posa un límit al que es paga per l'advocat i els perits de la part contrària, que no pot passar d'un terç de la quantia del plet per cada part que guanya, llevat que el jutge declari la temeritat de qui perd. A això s'hi sumen els drets del procurador, que segueixen un aranzel oficial, l'IVA i altres despeses, com ara la taxa judicial que hagi pagat una societat. La xifra exacta la fixa el lletrat de l'Administració de Justícia en la taxació de costes.
Alburquerque Abogados
El límit d'un terç
La quantia és el valor econòmic que la llei dona al plet, que en una reclamació de diners és el que es reclama. El límit s'aplica a la suma dels honoraris de l'advocat i dels altres professionals que no tenen aranzel, com ara els perits. Alguns exemples:
- En un plet de 30.000 euros, qui perd no paga per aquests conceptes més de 10.000 euros.
- Si va demandar dues persones i guanyen totes dues, cadascuna li pot cobrar fins a 10.000 euros, en total 20.000.
- Si el que es demana no es pot valorar en diners, a aquests efectes es valora en 24.000 euros, de manera que el límit és de 8.000, llevat que el jutge fixi una altra cosa per la complexitat de l'assumpte. És la xifra dels plets iniciats des del 3 d'abril de 2025. En els anteriors era de 18.000 euros.
El límit no s'aplica si el jutge declara la temeritat de qui perd, que és pledejar sabent que no es té raó. Tampoc no limita el que cadascú pacti amb el seu propi advocat. Només limita el que es pot cobrar a la part contrària. Si hi ha recurs, les costes del recurs es decideixen a part.
El que se suma al límit
Fora del límit queden altres conceptes que també formen part de les costes:
- Els drets del procurador, que es calculen amb l'aranzel que aprova el Govern de l'Estat.
- L'IVA dels honoraris de l'advocat i del procurador. La llei l'inclou en les costes, però no el compta per calcular el límit. Alguns tribunals l'exclouen quan qui guanya és una empresa o un professional que se'l pot deduir.
- La taxa judicial que hagi pagat una societat i altres despeses del procés, com ara les còpies i certificacions que hagi calgut demanar o els dipòsits per recórrer.
Com es fixa la xifra
Quan la sentència és ferma, la part que ha guanyat presenta les minutes detallades del seu advocat i dels seus perits i el compte del seu procurador. El lletrat de l'Administració de Justícia, el funcionari que dirigeix l'oficina del jutjat, fa la taxació de costes, que és el compte del que s'ha de pagar. Deixa fora les partides que no estiguin detallades i les d'escrits inútils i rebaixa el que passi del límit. Les parts tenen deu dies per impugnar-la, per exemple si consideren excessius els honoraris.
Si es discuteix que els honoraris de l'advocat són excessius i aquest no accepta rebaixar-los, el jutjat demana un informe al col·legi de l'advocacia. La llei només permet als col·legis elaborar criteris orientatius d'honoraris per taxar costes i per a la jura de comptes, que és el procediment amb què un advocat reclama els seus honoraris al seu propi client. Aquests criteris orienten, però no obliguen el jutjat.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.