Qui ha de pagar les costes si perdo un judici?
Si perd del tot, el normal és que el jutge el condemni a pagar les costes de l'altra part, és a dir, el que aquesta hagi pagat al seu advocat, al seu procurador i als seus perits. No les hi imposarà si el cas presentava dubtes seriosos de fet o de dret. Si perd només en part, en general cadascú paga les seves. El que es paga per l'advocat i els perits de la part contrària té un límit i, si l'advocat no era obligatori, com en les reclamacions de fins a 2.000 euros, en principi no es paga el de la part contrària.
Alburquerque Abogados
Quan hi ha condemna en costes
Les costes són les despeses que el plet ha causat a l'altra part, sobretot els honoraris dels seus perits i els del seu advocat i el seu procurador quan la llei els exigeix. La Llei d'Enjudiciament Civil segueix el criteri del venciment, segons el qual paga les costes qui veu rebutjat tot el que demanava. El jutge ho decideix a la sentència i es pot apartar d'aquesta regla en aquests casos:
- Si el cas presentava dubtes seriosos de fet o de dret, per exemple perquè els tribunals resolien de manera diferent casos semblants. Ho ha d'explicar a la sentència.
- Si perd només en part. Llavors cadascú paga les seves costes i les comunes es paguen per meitat, llevat que el jutge apreciï temeritat en un dels dos, que és pledejar sabent que no es té raó.
L'intent previ d'acord
La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar, per exemple amb una negociació o una mediació. Com es va comportar cada part en aquest intent pot canviar qui paga les costes:
- Si vostè va proposar negociar i l'altra part es va negar a participar-hi, la llei l'eximeix de pagar les costes encara que perdi, llevat que el jutge apreciï que ha abusat del servei públic de justícia, és a dir, que ha fet servir els tribunals sense justificació.
- Si qui guanya es va negar sense causa justa a participar en l'intent al qual se'l va convocar, quan era obligatori o ho havia acordat el jutjat, no cobrarà les costes.
- Si qui no hi va anar sense motiu va ser vostè, pot haver de pagar-les encara que perdi només en part.
Quant es paga
El que es paga per l'advocat i els perits de l'altra part no pot passar, en total, d'un terç de la quantia del plet per cada part que guanya. La quantia és el valor econòmic del plet, que en una reclamació de diners és el que es reclama. Per exemple, en un plet de 12.000 euros, qui perd no paga per aquests conceptes més de 4.000 euros a cada part contrària que guanyi, llevat que el jutge en declari la temeritat. La xifra exacta la fixa el lletrat de l'Administració de Justícia, el funcionari que dirigeix l'oficina del jutjat, en la taxació de costes, que es pot impugnar.
Si l'advocat i el procurador no eren obligatoris, com en els judicis verbals de fins a 2.000 euros, els seus honoraris queden en principi fora de les costes. Per això, si en un judici així vostè hi va anar sense advocat i l'altre en portava un, en general no l'hi haurà de pagar encara que perdi. Les excepcions són que el jutge apreciï temeritat o abús, que qui guanya tingui el domicili en un altre partit judicial, és a dir, fora de la demarcació del jutjat, o que sigui un consumidor que el va demandar després de reclamar-li fora del jutjat. Qui té reconeguda la justícia gratuïta té regles pròpies, que són una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.