A quin termini prescriuen els deutes amb proveïdors?
Depèn de la llei que regeixi el deute i del que s'hagi venut o prestat. A Catalunya, el termini general del Codi civil de Catalunya és de deu anys, però el cobrament dels serveis, de les obres i dels pagaments periòdics prescriu als tres, és a dir, deixa de poder-se reclamar amb èxit. En la major part de la resta d'Espanya, el termini general del Codi civil comú és de cinc anys i hi ha casos de tres. Alguns contractes tenen a tot Espanya un termini més curt, com el transport de mercaderies per carretera, el preu del qual prescriu a l'any. Com que no sempre és fàcil saber quin termini correspon, el prudent per al proveïdor és reclamar per escrit cada factura com més aviat millor i, en tot cas, abans que passin tres anys des que va lliurar la mercaderia o va acabar el treball.
Alburquerque Abogados
A Catalunya
El Codi de comerç no fixa un termini per reclamar el preu d'una venda o d'un servei entre empreses i es remet al dret comú. A Catalunya el dret comú és el Codi civil de Catalunya i els seus terminis són els que apliquen els tribunals catalans quan el deute es regeix pel dret català. Són aquests:
- Deu anys com a regla general. L'Audiència de Barcelona ha aplicat aquest termini al preu de materials venuts o subministrats a un altre empresari per a la seva activitat.
- Tres anys per a la remuneració dels serveis i de les obres. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho ha aplicat també a l'obra en què el contractista posa els materials.
- Tres anys per als pagaments periòdics, que són els que es fan per anys o per terminis més curts, com una quota mensual de manteniment.
El deute es regeix normalment pel dret català si les dues empreses són a Catalunya. Si una és en un altre lloc o el contracte se sotmet a una altra llei, poden correspondre altres terminis.
En la major part de la resta d'Espanya
Amb el Codi civil comú, al qual es remet el Codi de comerç, els terminis són aquests:
- Cinc anys com a regla general. És el termini de la venda mercantil, que és la de mercaderies que el client compra per revendre-les, tal qual o transformades. També és, en general, el de les obres i el dels serveis que no tenen un altre termini.
- Tres anys per als honoraris de professionals com advocats, notaris, perits o agents.
- Tres anys també, segons el Tribunal Suprem, per al preu del que un empresari ven a qui no ho compra per revendre-ho, com l'electricitat que consumeix un comerç.
El que convé tenir en compte
El termini es compta des que la factura va poder cobrar-se, que normalment és el seu venciment. Cada factura té el seu. En els honoraris dels professionals subjectes al Codi civil comú, en canvi, es compta des que van acabar els seus serveis, encara que la factura venci després. Alguns contractes tenen un termini propi a la seva llei, com el transport de mercaderies per carretera, el preu del qual prescriu a l'any a tot Espanya.
El termini s'interromp i torna a començar sencer si el proveïdor reclama el deute per escrit i la reclamació arriba al deutor, o si aquest el reconeix, per exemple pagant-ne una part. Com fer-ho perquè després no es discuteixi és una altra qüestió. La prescripció, a més, no actua sola, perquè el jutge no l'aplica si el deutor no l'al·lega.
Qui deu la factura no hauria de donar-la per prescrita sense comprovar abans quin termini li correspon i si ha rebut alguna reclamació per escrit. Els deutes dels consumidors i els deutes entre particulars tenen les seves pròpies regles.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.