Com funciona la Llei de la segona oportunitat?
Permet a una persona física que no pot pagar els seus deutes obtenir del jutge el perdó dels que quedin sense pagar, el que la llei anomena exoneració del passiu insatisfet. Es demana en un concurs de creditors o, si és un autònom l'activitat del qual entra dins dels límits de la microempresa, en el procediment especial per a microempreses. Només l'obté el deutor de bona fe, que per a la llei és qui no es troba en cap de les situacions que la mateixa llei exclou. Hi ha dos camins, un pla de pagaments de tres o cinc anys sense que es vengui tot el seu patrimoni, o bé la venda dels béns que tingui, després de la qual es perdona el que falti. No tots els deutes es perdonen i el perdó no allibera els qui els van avalar.
Alburquerque Abogados
Què és i qui la pot demanar
El que es coneix com a Llei de la segona oportunitat és avui un mecanisme de la Llei concursal. El pot fer servir qualsevol persona física, sigui un particular, un treballador per compte d'altri, un pensionista o un autònom, però no una societat. Qui no és empresari el demana dins d'un concurs de creditors. L'autònom també, llevat que la seva activitat entri dins dels límits de la microempresa, perquè llavors la llei li aplica el procediment especial per a microempreses, que té les seves pròpies regles. El punt de partida és la insolvència, que consisteix a no poder fer front amb regularitat als deutes a mesura que vencen o a preveure que no s'hi podrà fer front en els tres mesos següents.
El perdó el concedeix el jutge del concurs. Per obtenir-lo cal ser deutor de bona fe, cosa que la llei no defineix amb una idea general, sinó amb una llista de situacions que ho impedeixen. Entre aquestes hi ha certes condemnes penals i sancions molt greus dels deu anys anteriors, un concurs declarat culpable i el fet d'haver-se endeutat amb engany o de manera temerària. Tampoc no es concedeix a qui ja va obtenir una altra exoneració fa poc.
Els dos camins
L'exoneració es pot demanar per una d'aquestes dues vies:
- Amb pla de pagaments. Vostè proposa un calendari per pagar durant tres anys, o cinc en alguns casos, la part dels seus deutes que pugui atendre amb els seus ingressos i recursos, sense que es vengui tot el seu patrimoni. Si el jutge aprova el pla, concedeix un perdó provisional, que esdevé definitiu quan el pla acaba, en general si l'ha complert.
- Amb liquidació. Es venen els béns que tingui i amb el que s'obté es paga als creditors en l'ordre que fixa la llei. Al final vostè demana el perdó del que hagi quedat sense pagar i el jutge el concedeix en tancar el concurs si es compleixen els requisits. Si no té béns que es puguin embargar, el concurs es tramita com a concurs sense massa i el perdó es demana sense vendre res.
El que aconsegueix i el que no
Un cop concedit el perdó, els creditors no li poden reclamar de cap manera els deutes perdonats. Només poden demanar que es revoqui, en els casos i terminis que fixa la llei, per exemple si es descobreix que vostè va amagar béns o ingressos.
El perdó té, a més, aquests límits:
- Alguns deutes no es perdonen o només es perdonen fins a uns certs límits, com les pensions d'aliments, les indemnitzacions que neixen d'un delicte o els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social, que tenen les seves pròpies regles.
- No allibera els avaladors ni els qui van signar el deute juntament amb vostè, als quals el creditor pot continuar reclamant.
Quin camí li convé, quins deutes en quedaran fora i què passarà amb els seus béns depèn de cada cas. Convé estudiar-ho abans de demanar el concurs.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.