Quins deutes no es poden cancel·lar amb la Llei de la segona oportunitat?

La segona oportunitat cancel·la, en principi, tots els deutes que queden sense pagar, però la Llei concursal n'exclou alguns. No es cancel·len, entre altres, les pensions d'aliments, les indemnitzacions que neixen d'un delicte o de la mort o els danys personals causats fora d'un contracte, les multes penals, les sancions administratives molt greus ni la part d'un deute amb hipoteca que cobreix el valor de la garantia. Els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social només es cancel·len fins a un límit i només la primera vegada. El Tribunal Suprem aplica aquesta mateixa regla als deutes amb les altres administracions. El perdó, a més, només beneficia qui l'obté i no els seus avaladors ni els qui van signar el deute amb ell.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Els deutes que la llei exclou

L'exoneració del passiu insatisfet, que és el nom legal de la segona oportunitat, és a dir, el perdó dels deutes que queden sense pagar, arriba en principi a tots els deutes de qui l'obté. La Llei concursal deixa fora aquests:

  • Els deutes per aliments, com ara la pensió d'aliments dels fills.
  • Les indemnitzacions per mort o per danys personals causats fora d'un contracte i les degudes per un accident de treball o una malaltia professional.
  • Les indemnitzacions que neixen d'un delicte, sigui quin sigui el dany causat.
  • Les multes imposades en un procés penal i les sancions administratives per infraccions molt greus.
  • Els deutes de dret públic, com els d'Hisenda o la Seguretat Social, llevat de la part limitada que s'explica més avall.
  • Els deutes amb hipoteca o amb una altra garantia sobre un bé, en la part coberta pel valor d'aquesta garantia. La llei calcula aquest valor sobre el valor raonable del bé, amb un descompte del 10 % i restant-hi els deutes que tinguin una garantia preferent sobre el bé. La part del deute que superi aquesta xifra sí que es pot cancel·lar.
  • Determinats salaris que el deutor degui als seus treballadors, amb els límits que fixa la llei.
  • Les costes i les despeses judicials de la mateixa sol·licitud d'exoneració.

A més, el jutge pot declarar de manera excepcional que un altre deute no es cancel·li, en tot o en part, quan sigui necessari per evitar que el creditor afectat caigui al seu torn en la insolvència.

Els deutes amb Hisenda i la Seguretat Social

La llei només permet cancel·lar els deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social fins a 10.000 euros amb cadascuna. Els primers 5.000 euros de deute es cancel·len sencers i, a partir d'aquesta xifra, la meitat del que es degui, fins a aquest màxim de 10.000 euros perdonats.

El Tribunal Suprem ha interpretat el 2026 que aquest límit val per a cada creditor públic, sigui quin sigui l'organisme que recapti el deute. També ha dit que els recàrrecs, els interessos i les sancions que no siguin molt greus es cancel·len sencers, sense comptar per al límit.

Aquesta part del deute públic només es cancel·la la primera vegada que s'obté la segona oportunitat. Com es calcula en cada cas és una altra qüestió.

El que el perdó no canvia per als altres

L'exoneració només beneficia qui l'obté. El creditor conserva els seus drets davant de l'avalador, davant de qui va signar el deute amb el deutor com a deutor solidari i davant de qui va hipotecar un bé propi per garantir-lo. Si l'avalador paga, en general no podrà recuperar del deutor el que va pagar, perquè la llei estén el perdó a aquest reemborsament.

Els deutes d'una societat que li reclamen a vostè com a avalador o com a administrador són, a aquests efectes, deutes seus. Algunes situacions, com que Hisenda li hagi derivat els deutes de la societat o que el concurs de la societat es declarés culpable, tenen regles pròpies que fins i tot poden impedir la segona oportunitat, cosa que és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.