Qui paga els deutes d'una empresa en concurs de creditors?
Les paga la mateixa empresa, amb tots els seus béns i drets i en l'ordre que fixa la Llei Concursal. Si és una societat limitada o anònima, els socis no responen, en general, dels seus deutes amb el seu patrimoni personal. Els administradors tampoc, llevat de casos concrets, com ara que el concurs es qualifiqui com a culpable i el jutge els condemni a cobrir el que falta. Qui va avalar un deute continua, en general, responent-ne. Si els béns de la societat no arriben i ningú més no en respon, el creditor no cobra la resta.
Alburquerque Abogados
L'empresa paga amb el seu patrimoni
El concurs no trasllada els deutes a ningú. Els continua devent l'empresa, que en respon amb la seva massa activa, és a dir, amb tots els béns i drets que tenia en declarar-se el concurs i amb els que adquireixi o recuperi fins que acabi, llevat dels que la llei declara inembargables.
Amb aquests béns es paguen, quan vencen, els deutes que neixen durant el concurs, com ara les despeses del mateix procediment. Els creditors anteriors cobren segons la classe del seu crèdit, que pot ser privilegiat, ordinari o subordinat. Qui cobra abans és una altra qüestió.
Com se'ls paga depèn de com acabi el concurs. Si s'aprova un conveni, l'empresa paga el que s'hi ha pactat, que pot incloure rebaixes del deute, anomenades quitaments, o ajornaments, anomenats esperes. Si s'obre la liquidació, els seus béns es venen i els diners es reparteixen entre els creditors.
Quan responen altres persones
Per regla general, els socis d'una societat limitada o anònima no responen personalment dels deutes de la societat. Arrisquen el que van aportar, però no el seu patrimoni. Altres persones poden haver de pagar en aquests casos:
- Els avaladors. En general continuen responent i el creditor els pot reclamar sense esperar que acabi el concurs. Convé no demorar-ho, perquè el concurs interromp la prescripció davant l'empresa, però no davant d'ells. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
- Els administradors o liquidadors, si el concurs es qualifica com a culpable i la sentència els condemna a cobrir, totalment o en part, el que falta per pagar els creditors, en la mesura que la seva conducta va causar o agreujar la insolvència.
- Els administradors, pels deutes nascuts quan la societat ja estava en causa legal de dissolució, per exemple per pèrdues greus, si no van promoure a temps la dissolució o el concurs. Des de la declaració fins que el conveni sigui eficaç o, si hi ha liquidació, fins que el concurs acabi, els jutges no admeten aquestes demandes i les que ja s'havien iniciat queden en suspens.
- Els socis de les societats en què responen personalment dels deutes socials, com la col·lectiva. Durant el concurs, només l'administració concursal els pot reclamar els deutes anteriors.
- Els socis d'una societat limitada amb un capital inferior a 3.000 euros. Si en liquidar-la els seus béns no arriben per pagar els deutes, responen de la diferència entre 3.000 euros i el capital que van subscriure. Qualsevol d'ells pot haver de pagar-la sencera.
El que es deu als treballadors té regles pròpies, que són una altra qüestió.
El que queda sense pagar
Si el concurs acaba amb la venda de tots els béns o perquè no arriben ni per pagar les despeses del procediment, el que queda sense pagar no ho assumeix ningú més, llevat dels qui en responguin per algun d'aquests motius. A més, el jutge ordena el tancament provisional del seu full al Registre Mercantil i, si en un any no es reobre el concurs, el registrador en cancel·la la inscripció. Durant aquest any, qualsevol creditor que no hagi cobrat pot demanar la reobertura si apareixen béns nous.
Si l'empresa és d'una persona física, com un autònom, les coses canvien. Els seus deutes no s'extingeixen en acabar el concurs i continua responent-ne amb els seus béns presents i futurs, llevat que obtingui l'exoneració del passiu insatisfet, que és el perdó dels deutes que queden sense pagar. Els seus requisits són una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.