Quin dret s'aplica als contractes internacionals?
En primer lloc, el que triïn les parts. Un reglament europeu, conegut com a Roma I, que els jutges espanyols apliquen sigui quin sigui el país de l'altra empresa, permet sotmetre el contracte a la llei que es prefereixi. Si el contracte no diu res, el mateix reglament assenyala la llei segons el tipus de contracte, per exemple la del país del venedor en una compravenda o la del prestador en un contracte de serveis. Hi ha regles especials per protegir els consumidors i normes que s'apliquen en tot cas. Quin tribunal decideix és una altra qüestió, que es pacta en una clàusula diferent.
Alburquerque Abogados
Si el contracte tria la llei
L'elecció pot ser expressa, amb una clàusula, o resultar de manera inequívoca del contracte o de les circumstàncies, però el prudent és escriure-la. Les parts poden triar qualsevol llei, encara que no sigui la dels seus països, aplicar-la a tot el contracte o només a una part i canviar-la més endavant d'un comú acord.
Aquesta llibertat té límits. Si tots els elements del contracte estan en un sol país, triar la llei d'un altre no permet esquivar les normes imperatives del primer. A més, el jutge aplica sempre les normes que el seu país considera imprescindibles per protegir els seus interessos públics, com les de defensa de la competència.
Convé pensar també en la prova. Si el contracte se sotmet a una llei estrangera i el plet se segueix a Espanya, cal provar davant el jutge el seu contingut i la seva vigència, cosa que encareix el procés. Si es tria la llei espanyola, és útil precisar si en l'àmbit civil es vol el dret català o el Codi civil, perquè el reglament tracta com un país diferent cada territori que té normes pròpies sobre contractes.
Si el contracte no diu res
El reglament assenyala llavors la llei del país on té la residència habitual una de les parts, que en una societat és el lloc de la seva administració central:
- En la compravenda de mercaderies, la del venedor.
- En la prestació de serveis, la de qui presta el servei.
- En la franquícia, la del franquiciat.
- En la distribució, la del distribuïdor.
- En els altres contractes, la de la part que realitza la prestació característica, que és la que defineix el contracte i no el simple pagament del preu.
Si del conjunt de les circumstàncies resulta que el contracte té vincles manifestament més estrets amb un altre país, s'aplica la llei d'aquest. Els contractes sobre un immoble, com el seu lloguer, es regeixen en general per la llei del país on és. El transport i l'assegurança tenen regles pròpies.
La compravenda internacional i els consumidors
En les compravendes de mercaderies entre empreses establertes en països que han ratificat la Convenció de Viena de 1980, com Espanya, s'aplica directament aquesta convenció, que regula la formació del contracte i les obligacions del venedor i del comprador. Les parts la poden excloure, però ho han de dir. Triar la llei espanyola sense més no l'exclou, en principi, perquè la convenció forma part del dret espanyol.
Amb els consumidors la regla canvia. Si l'empresa dirigeix la seva activitat al país on viu el consumidor, per exemple amb un lloc web pensat per vendre-hi, el contracte es regeix per regla general per la llei d'aquest país. Se'n pot triar una altra, però sense privar el consumidor de la protecció que li donen les normes imperatives de la seva.
El reglament s'aplica a Espanya i als altres països de la Unió Europea, tret de Dinamarca. Si el plet se segueix en un altre país, el seu jutge decidirà quina llei regeix amb les seves pròpies regles.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.