Quina validesa té un enregistrament com a prova?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Si vostè participa en la conversa, la pot enregistrar encara que l'altra persona no ho sàpiga i, en general, fer servir l'enregistrament com a prova en un judici civil. El Tribunal Constitucional ja va dir el 1984 que això no vulnera el secret de les comunicacions. En canvi, l'enregistrament d'una conversa aliena, en què vostè no participa, per regla general no s'admet com a prova i pot ser delicte. Si l'enregistrament és lícit, el jutge l'escolta i el valora juntament amb les altres proves. Pesa més si és complet i es conserva el fitxer original. Quan és lícit La Constitució protegeix el secret de les comunicacions davant de qui no hi participa. Per això el Tribunal Constitucional distingeix dues situacions. Qui enregistra una conversa d'altres vulnera aquest dret. Qui enregistra una conversa en què ell mateix intervé no el vulnera, perquè el secret no regeix per a la persona a qui s'adreça el que es diu. La regla val igual per a una xerrada en persona, una trucada de telèfon o una reunió a la qual vostè assisteix. Un límit és la intimitat. Si el que s'ha enregistrat entra en la vida íntima de l'altra persona i no té res a veure amb el plet, difondre-ho, també davant un jutge, pot vulnerar aquest dret. Un altre límit és la confidencialitat de l'intent d'acord. La llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord abans de demandar i el que es diu en aquesta negociació és confidencial. Per això, en principi, no es pot fer servir en el judici l'enregistrament de les reunions o trucades d'aquesta negociació. Enregistrar una conversa aliena, per exemple deixant el mòbil enregistrant en una habitació o instal·lant una aplicació al telèfon d'un altre, sí que vulnera els seus drets. Per regla general, aquest enregistrament no produeix efectes en el judici, perquè la llei no admet les proves obtingudes violant drets fonamentals. A més, pot ser delicte. Amb els vídeos el criteri és semblant. El que vostè enregistra del que passa davant seu se sol admetre, però no el que capta una càmera oculta en un espai privat d'altres persones. Com es presenta i com es valora L'enregistrament és un mitjà de prova propi, el de la reproducció de paraules, imatges i sons. Perquè serveixi, convé fer el següent: Aportar-lo amb la demanda o amb la contestació, amb el fitxer en el suport que admeti el jutjat i la transcripció escrita del que interessa, que la llei demana en proposar aquesta prova. Presentar l'enregistrament sencer, sense talls ni muntatges. Es poden assenyalar els fragments importants, però un enregistrament retallat perd credibilitat. Conservar el fitxer original i l'aparell amb què es va fer, sense editar-los, per si l'altra part diu que està manipulat o que la veu no és seva. Explicar a l'escrit qui parla en cada moment i quan i on es va enregistrar. En el judici, l'enregistrament es reprodueix i les parts el poden discutir. Si l'altra part sosté que està manipulat, cadascuna pot aportar l'informe d'un perit sobre la seva autenticitat. Si al·lega que es va obtenir vulnerant els seus drets, el jutge ho decideix abans de tenir-lo en compte. Després el valora amb criteris de lògica i experiència, juntament amb les altres proves. Un enregistrament en què l'altra persona reconeix un deute o un acord pot pesar molt, però sempre s'interpreta dins del seu context.