Com presentar converses de WhatsApp en un judici?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Les converses s'aporten amb la demanda o amb la contestació, normalment impreses, amb la transcripció dels missatges que interessen i, si és possible, amb el fitxer de la conversa exportada. El telèfon es guarda tal com està, sense esborrar res, perquè si l'altra part nega que els missatges siguin autèntics caldrà reforçar-los. Per fer-ho es pot portar el telèfon al jutjat, presentar una acta notarial o encarregar l'informe d'un perit informàtic, que és el més sòlid. Al final, el jutge valora els missatges juntament amb les altres proves. Quan i com s'aporten Els missatges són una prova més i la Llei d'Enjudiciament Civil, que és la mateixa a tot Espanya, obliga a presentar-los al començament del plet. Qui demanda els adjunta a la seva demanda i qui es defensa, a la seva contestació. Més endavant només s'admeten en casos concrets, per exemple si es van escriure després o si la seva utilitat sorgeix del que al·lega l'altra part. El més habitual és aportar el següent: La impressió o les captures de pantalla de la conversa sencera, inclosos els missatges que no convenen. S'hi han de veure les dates i les hores i convé que s'hi vegi també el número de telèfon de l'altre interlocutor, per exemple amb una captura de la seva fitxa de contacte. La transcripció dels missatges que importen per al plet i, si hi ha notes de veu, del que s'hi diu, amb el fitxer d'àudio. El fitxer que genera l'opció d'exportar el xat de WhatsApp, que recull els missatges amb les seves dates i hores, en el suport que admeti el jutjat. A l'escrit convé explicar de qui és cada número i què demostra cada missatge. Un missatge incòmode no s'ha de treure. L'altra part sol tenir la mateixa conversa al seu telèfon i una captura retallada resta credibilitat a totes les altres. Si l'altra part diu que són falsos Una captura de pantalla es pot manipular amb facilitat. Per això, si l'altra part nega que els missatges siguin autèntics, correspon a qui els presenta demostrar que ho són. Els mitjans més habituals són aquests: El mateix telèfon, que es pot portar al jutjat perquè el lletrat de l'Administració de Justícia, que dona fe pública del que s'hi fa, comprovi que el que s'ha imprès coincideix amb el que es veu a la pantalla. És senzill, però no descarta que la conversa s'hagi alterat abans. Una acta notarial, en què un notari deixa constància dels missatges que veu al telèfon. Convé fer-la abans del plet, sobretot si el telèfon es pot perdre o canviar. Tampoc no descarta una manipulació anterior. L'informe d'un perit informàtic, que examina el telèfon i pot dir si la conversa és completa i si algú l'ha modificada. És la prova més sòlida quan es discuteix l'autenticitat. L'altra part ha de dir abans del judici si admet els missatges o els impugna, és a dir, si discuteix que siguin autèntics. Per això, si es tem que els negui, convé tenir preparats des del començament l'acta notarial o l'informe del perit. Si tot i així el dubte no s'esvaeix, el jutge no descarta els missatges sense més ni més, sinó que els valora amb la resta de proves.