Les captures de pantalla de WhatsApp són vàlides com a prova judicial?

Sí, perquè la llei admet com a prova qualsevol mitjà que permeti conèixer els fets. Les captures de pantalla, és a dir, les imatges de la pantalla que mostren una conversa, són avui una prova molt habitual als jutjats. Si l'altra part no nega haver escrit aquests missatges, poden pesar molt. Si ho nega, qui les presenta les ha de reforçar perquè una captura es manipula amb facilitat i, al final, el jutge decideix quin valor els dona juntament amb les altres proves. El que en principi no val és una captura obtinguda entrant sense permís al telèfon d'una altra persona.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Quin valor tenen

La Llei d'Enjudiciament Civil no esmenta WhatsApp, però admet com a prova els documents i els instruments que permeten conèixer o reproduir paraules i dades. Una captura de pantalla hi encaixa. El seu valor depèn sobretot del que faci la persona a qui perjudica.

Si no nega haver escrit aquests missatges, la discussió deixa de ser si existeixen i passa a ser què volen dir. I negar-los sense raó surt car en credibilitat si després es demostra que eren autèntics.

Si els nega, ha de provar que són autèntics qui els presenta. El Tribunal Suprem va advertir el 2015 que aquestes proves s'han de tractar amb cautela, perquè els fitxers digitals es poden manipular. El més sòlid és l'informe d'un perit informàtic que examini el telèfon, tot i que l'autenticitat es pot acreditar també amb altres proves, com ara la declaració de qui va rebre els missatges o els pagaments i els correus que hi encaixen. A més, l'altra part sol tenir la mateixa conversa al seu telèfon. Si es limita a negar-la sense ensenyar la seva pròpia versió, el jutge ho pot tenir en compte, perquè la llei li demana valorar quines proves tenia cada part al seu abast. I si al final el dubte no s'esvaeix, el jutge no descarta les captures sense més ni més, sinó que les valora amb criteris de lògica i experiència juntament amb la resta.

Què els resta valor

Perden força, o no serveixen, les captures d'aquests tipus:

  • Les soltes o retallades, que no deixen veure la resta de la conversa ni el context del que es va dir.
  • Les que no permeten saber qui escriu, perquè no s'hi veu el número de telèfon sinó només el nom amb què es va desar el contacte, que qualsevol pot canviar.
  • Les de missatges que ja no són al telèfon de qui les presenta, perquè els va esborrar o va canviar de mòbil sense fer-ne una còpia. Si l'altra part els nega, serà molt difícil provar que són autèntics.
  • Les obtingudes entrant sense permís al telèfon o al compte d'una altra persona. Per regla general vulneren la seva intimitat i el secret de les seves comunicacions, així que no valen com a prova i poden ser delicte.

En canvi, sí que pot presentar els missatges que vostè va enviar o va rebre, encara que l'altra persona no sàpiga que els farà servir, sempre que es limiti al que importa per al plet.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.