Es pot emancipar un menor sense el consentiment dels pares?
Sí, però només la pot concedir un jutge, a petició del mateix menor, que ha d'haver complert setze anys. A Catalunya, el jutge el pot emancipar si la convivència amb els seus pares és impossible o si l'exercici de la potestat parental es dificulta greument, després d'escoltar els pares i amb l'informe del Ministeri Fiscal. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú l'admet si els pares viuen separats, si qui exerceix la pàtria potestat es casa o conviu amb una altra persona o si hi ha una causa que n'entorpeixi greument l'exercici. Anar-se'n de casa sense el permís dels pares no emancipa el menor.
Alburquerque Abogados
Quan la pot concedir el jutge
El normal és que l'emancipació la concedeixin els pares amb l'acord del fill. Quan ells no la volen o no la poden concedir, l'única via és la judicial.
A Catalunya, el jutge pot concedir l'emancipació al menor de més de setze anys que la demana en aquests casos:
- Quan la convivència amb els seus pares, o amb el seu tutor si està sota tutela, és impossible.
- Quan l'exercici de la potestat parental o de la tutela es dificulta greument.
Abans de decidir, el jutge escolta els pares o el tutor i demana informe al Ministeri Fiscal. La seva oposició no impedeix l'emancipació, però el jutge la té en compte i decideix el que més convé al menor.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú permet al jutge concedir-la, a petició del fill més gran de setze anys i després d'escoltar els pares, en aquests casos:
- Quan qui exerceix la pàtria potestat es casa o conviu maritalment amb una persona diferent de l'altre progenitor.
- Quan els pares viuen separats.
- Quan hi ha qualsevol causa que entorpeixi greument l'exercici de la pàtria potestat.
Si el menor està sota tutela, el jutge li pot concedir el benefici de la majoria d'edat, que produeix els mateixos efectes, amb l'informe del Ministeri Fiscal.
Com es demana
Ho demana el mateix menor al jutge, mitjançant un expedient de jurisdicció voluntària, que és un procediment en què no hi ha una demanda contra ningú. No cal intentar abans un acord amb els pares, perquè la llei que exigeix aquest intent només el demana en els judicis regulats en la Llei d'Enjudiciament Civil, no en aquests expedients.
Convé explicar en la sol·licitud per què la convivència és impossible o què dificulta l'exercici de la potestat i aportar el que ho acrediti, per exemple informes dels serveis socials o del centre escolar. També ajuda explicar com organitzarà la seva vida, perquè el jutge decideix pensant en el que més li convé.
Si el jutge la concedeix, l'emancipació s'inscriu al Registre Civil i ja no es pot revocar.
El que no emancipa
Anar-se'n de casa sense el permís dels pares no emancipa el menor. Continua sota la seva potestat, que inclou decidir on viu. Els seus pares continuen sent-ne responsables.
Tampoc no serveix l'anomenada vida independent, que la llei equipara a l'emancipació, perquè exigeix precisament el consentiment dels pares, que, a més, el poden revocar. Què pot fer el menor un cop emancipat és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.