Puc viatjar amb el meu fill sense l'autorització del pare?

Depèn del viatge. Si tots dos exerceixen la pàtria potestat, qualsevol de vostès pot fer pel seu compte els viatges propis de la vida familiar, com unes vacances o una visita als avis, llevat que el jutge o el que hagin pactat diguin una altra cosa. Un viatge a l'estranger, sobretot si és llarg o llunyà, pot ser una decisió important que necessita l'acord de tots dos o, si no n'hi ha, l'autorització del jutge. Si un jutge ha prohibit que el fill surti d'Espanya, no en pot sortir sense la seva autorització. Portar-lo a viure a un altre país sense el consentiment de l'altre progenitor o sense autorització judicial pot comportar que se n'ordeni el retorn immediat.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Els viatges de la vida familiar

El Codi civil de Catalunya, que anomena potestat parental la pàtria potestat, preveu que l'exerceixin els dos progenitors conjuntament. Però qualsevol d'ells pot actuar sol en els casos urgents i en allò que, segons l'ús social o les circumstàncies de la família, normalment fa una sola persona. Endur-se el fill de vacances o a passar uns dies amb la família hi sol entrar, sobretot si són viatges que la família acostuma a fer.

Si vostè exerceix sola la pàtria potestat, per exemple perquè el pare n'ha estat privat o perquè el jutge n'ha atribuït l'exercici només a vostè, decideix vostè dins dels límits que hagi fixat el jutge.

Si els pares viuen separats, el primer és mirar què diuen sobre les vacances i els viatges el pla de parentalitat, el conveni o la sentència, cosa que és una altra qüestió.

A la major part de la resta d'Espanya regeix el Codi civil comú, que segueix la mateixa regla.

Els viatges a l'estranger

Un viatge fora d'Espanya, sobretot si és llarg o a un país llunyà, s'aparta del que és habitual i pot necessitar l'acord de tots dos. Si el pare s'hi oposa, qualsevol de vostès pot demanar al jutge que atribueixi a un dels dos la facultat de decidir. Abans, la llei exigeix en general haver intentat un acord, per exemple amb una mediació o amb una negociació entre advocats.

Si hi ha risc que s'emportin el fill a l'estranger sense consentiment, el jutge pot prohibir que surti d'Espanya sense la seva autorització prèvia, o que se li expedeixi el passaport. Mentre duri aquesta prohibició, el fill no pot sortir d'Espanya sense autorització del jutge, encara que els dos pares hi estiguin d'acord.

Per sortir d'Espanya, el fill necessita, a més, la seva pròpia documentació. Treure-li el passaport exigeix el consentiment dels qui exerceixen la pàtria potestat, cosa que és una altra qüestió. També convé comprovar abans què demana el país de destinació per a l'entrada de menors.

Si el viatge es converteix en un trasllat

Si tots dos exerceixen la potestat, decidir on viu el fill els correspon a tots dos. A Catalunya, si els pares viuen separats i només un exerceix la potestat parental, aquest necessita igualment el consentiment de l'altre, llevat que el jutge disposi una altra cosa, per canviar el domicili del fill si això l'aparta del seu entorn habitual.

Si un dels pares s'emporta el fill a viure a un altre país sense aquest consentiment ni autorització judicial, o no el retorna després d'un viatge, l'altre pot demanar que se n'ordeni el retorn immediat. Si aquest país és part del Conveni de l'Haia de 1980 sobre la sostracció internacional de menors, la petició es tramita per aquesta via. En alguns casos, a més, pot ser delicte de sostracció de menors.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.