Quines són les causes per negar el règim de visites als avis?
La llei no fa cap llista. A Catalunya, el Codi civil de Catalunya només permet als pares impedir la relació dels seus fills amb els avis si hi ha una justa causa. Permet, a més, al jutge denegar-la, suspendre-la o canviar-ne la forma si els avis incompleixen els seus deures o si la relació pot perjudicar els nens. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú també exigeix una justa causa. Els tribunals la valoren cas per cas i sempre des de l'interès del nen, de manera que la mala relació entre els pares i els avis no és suficient per si sola.
Alburquerque Abogados
Què entenen els jutges per justa causa
La justa causa no està definida en la llei. Segons el Tribunal Suprem, s'ha d'examinar en cada cas i ha de fer referència a l'interès del nen, no al dels adults. Com que la regla és que la relació es mantingui, correspon a qui s'hi oposa acreditar la causa.
El que sol portar a negar o a limitar les visites és que la relació posi en risc el nen. És el cas dels maltractaments o els abusos, d'una addicció que afecti la seva cura o d'un comportament que perjudiqui la seva estabilitat, com ara parlar malament dels pares davant seu, desautoritzar-los de manera constant o fer-lo prendre partit en el conflicte dels adults.
Un altre supòsit és que els avis es converteixin en una via perquè el nen vegi un dels seus pares a qui el jutge ha restringit o suspès les visites. A Catalunya, aquest risc és una forma de perjudici per al nen que el jutge pot tenir en compte. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú obliga expressament el jutge a evitar que la relació amb els avis serveixi per incomplir aquestes resolucions.
El que no és suficient
La mala relació entre els pares i els avis no és, per si sola, una justa causa. El Tribunal Suprem ha rebutjat que l'enfrontament del pare amb la família de la mare difunta permeti apartar els nens dels seus avis. També ha corregit un tribunal que havia atès l'interès del pare i no el dels nens. El conflicte només compta quan és tan intens que el contacte acaba perjudicant el menor.
Tampoc no n'hi ha prou amb un perjudici hipotètic, com ara el temor que els avis influeixin en els nens sense fets que ho avalin. En un cas en què hi havia hagut una acusació greu contra l'àvia que no es va arribar a provar, el Suprem va mantenir unes visites breus en un punt de trobada familiar, amb un seguiment de com evolucionava la relació.
L'opinió del nen compta més com més gran és la seva maduresa. El jutge l'escolta i valora el que diu juntament amb la resta de les circumstàncies.
Negar, limitar o suspendre
Quan hi ha una causa, el jutge no té per què tallar del tot la relació. Pot reduir les visites, fer que es desenvolupin en un punt de trobada familiar amb professionals que les supervisen o suspendre-les durant un temps. Només les denega quan qualsevol contacte perjudicaria el nen.
El que decideixi es pot revisar si les circumstàncies canvien, per exemple si desapareix el motiu pel qual es van limitar les visites.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.