Cal autorització judicial per renunciar a l'herència d'un menor?
Sí, els pares necessiten autorització del jutge per renunciar a una herència en nom del seu fill menor d'edat. El jutge només la concedeix si la renúncia és útil o necessària per al fill. A Catalunya no cal si el fill té almenys setze anys i consent la renúncia davant notari, o si hi consenten davant notari els seus dos parents més propers. Allà, a més, el menor sempre hereta a benefici d'inventari, sense respondre dels deutes del difunt amb els seus propis béns, de manera que renunciar no sempre li convé. Si la renúncia beneficia el pare o la mare que el representa, també pot caldre un defensor judicial.
Alburquerque Abogados
Quan autoritza el jutge la renúncia
A Catalunya, els pares que exerceixen la potestat parental, que és com el Codi civil de Catalunya anomena la pàtria potestat, necessiten autorització judicial per renunciar en nom del fill a una herència, a un llegat o a una donació. El jutge la concedeix en interès del fill, si la renúncia és útil o necessària i així es justifica, després d'escoltar el Ministeri Fiscal. En la sol·licitud s'explica per què convé renunciar i s'aporten les dades de l'herència, com ara els seus béns i els seus deutes coneguts. Si el jutge denega l'autorització, l'herència s'entén acceptada en nom del fill.
L'autorització es pot substituir pel consentiment a la renúncia, donat davant notari en escriptura pública, del mateix fill si té almenys setze anys o dels seus dos parents de sang més propers, un per la línia del pare i un altre per la de la mare.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú també exigeix autorització judicial per repudiar l'herència del fill. Només la dispensa si el fill té setze anys i hi consent en document públic. Si el jutge la denega, l'herència només es pot acceptar a benefici d'inventari.
Renunciar o acceptar a benefici d'inventari
A Catalunya, els hereus menors d'edat sempre tenen el benefici d'inventari, encara que no l'hagin demanat. Responen dels deutes del difunt només amb els béns que hereten i mai amb els seus.
Per això, que l'herència tingui deutes no és, per si sol, motiu suficient per renunciar-hi. Si hi ha dubtes sobre el que quedarà després de pagar-los, acceptar permet al fill quedar-se el que sobri. Si és clar que els deutes superen els béns, la renúncia li evita ocupar-se d'una herència que no li deixarà res.
El que compta és l'interès del fill. Que la renúncia afavoreixi altres familiars no és suficient perquè el jutge l'autoritzi. El càlcul fiscal d'acceptar o renunciar és una altra qüestió.
Si el pare o la mare també hereten
De vegades la part a la qual renuncia el fill va a parar al pare o a la mare que el representa. Passa, per exemple, quan l'altre progenitor mor sense testament i la seva herència es regeix per la llei catalana. Si renuncien tots els fills en vida del vidu, la vídua o la parella estable que és pare o mare de tots ells, l'herència no passa als nets i la rep ell o ella.
En aquests casos hi ha un conflicte d'interessos. Si els dos pares exerceixen la potestat i el conflicte és només amb un, representa el fill l'altre. Si és amb tots dos o amb l'únic que l'exerceix, el lletrat de l'Administració de Justícia nomena un defensor judicial, que és la persona que representa el menor només en aquell assumpte. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú resol el conflicte de la mateixa manera.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.