És obligatori mantenir un fill major d'edat?
No de manera automàtica. Amb la majoria d'edat del fill, la pàtria potestat, que a Catalunya s'anomena potestat parental, deixa pas a l'obligació d'aliments entre pares i fills. El fill major d'edat només hi té dret si els necessita de debò i aquesta necessitat no es deu a una causa que li sigui imputable. Inclouen els seus estudis si no els va acabar abans per una causa aliena a ell i, a Catalunya, sempre que mantingui un rendiment regular. No hi ha una edat límit, però l'obligació s'acaba quan es pot mantenir per si mateix.
Alburquerque Abogados
El que canvia als divuit anys
Mentre el fill és menor, mantenir-lo és un dels deures de la potestat parental. Quan fa divuit anys, els seus pares continuen obligats a prestar-li aliments, però amb les regles del Codi civil de Catalunya per als aliments entre parents.
Aquests aliments cobreixen el que és indispensable per al seu manteniment, el seu habitatge, el seu vestit i la seva assistència mèdica. També les despeses per continuar la seva formació, si no la va acabar abans per una causa que no li és imputable i sempre que mantingui un rendiment regular.
El fill només els pot reclamar si la seva necessitat no es deu a una causa que li sigui imputable. Els pares responen en proporció als seus recursos. Poden optar per tenir-lo a casa en lloc de pagar-li una quantitat, llevat que ell s'hi oposi per una causa raonable o la convivència sigui inviable.
Fins quan
La llei no fixa cap edat. L'obligació s'acaba quan el fill ja no necessita els aliments, per exemple perquè té prou ingressos, o quan els seus pares no poden continuar prestant-los sense desatendre les seves pròpies necessitats. Tampoc no es deuen si la necessitat passa a ser deguda a una causa imputable al fill, com ara no buscar feina quan podria fer-ho. Les despeses dels seus estudis, a més, deixen d'estar-hi incloses si no manté un rendiment regular.
A Catalunya s'extingeix, a més, si el fill incorre en una causa de desheretament. Una d'aquestes causes és l'absència manifesta i continuada de relació familiar amb el pare o la mare, si es deu a una causa exclusivament imputable al fill. Si hi ha perdó o reconciliació, aquesta causa deixa de tenir efecte.
A la major part de la resta d'Espanya
El Codi civil comú inclou en els aliments l'educació del fill després de la majoria d'edat, quan no ha acabat la seva formació per una causa que no li sigui imputable. L'obligació cessa quan el fill pot exercir un ofici o una professió o ha millorat de fortuna. També mentre la seva necessitat provingui de la seva mala conducta o de la seva manca d'aplicació a la feina.
El Tribunal Suprem ha admès que la manca de relació amb el pare o la mare pugui extingir els aliments d'un fill major d'edat, encara que el Codi civil comú no la reculli de manera expressa. Exigeix que sigui manifesta i que es degui al fill de manera principal i rellevant. A més, ho valora amb rigor. Els fills que viuen amb els seus pares han de contribuir a les càrregues de la família segons les seves possibilitats. El que es decideix sobre els fills majors d'edat en una separació o un divorci és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.