Quan cessa l'obligació de donar aliments?

L'obligació cessa quan qui rep els aliments ja no els necessita, quan qui els presta no pot continuar fent-ho sense desatendre les seves pròpies necessitats i quan mor qualsevol dels dos. També cessa si qui els rep incorre en alguna de les causes que permeten desheretar, com ara maltractar greument qui l'ajuda. A Catalunya s'extingeix, a més, pel divorci o la nul·litat del matrimoni, en els aliments entre cònjuges, o quan el pare o la mare que els rep d'un fill va ser privat de la potestat sobre ell. Si els va fixar un jutge, llevat que mori qui els rep, no n'hi ha prou amb deixar de pagar i cal demanar-li que declari extingida l'obligació.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Les causes a Catalunya

El Codi civil de Catalunya enumera aquestes causes d'extinció:

  • La mort de qui rep els aliments o de qui els presta.
  • El divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni, en els aliments entre cònjuges.
  • La reducció dels ingressos o del patrimoni de qui els presta, quan ja no pot complir sense desatendre les seves pròpies necessitats i les dels familiars que tenen preferència per rebre aliments d'ell.
  • La millora de la situació de qui els rep, quan ja no els necessita.
  • Que qui els rep incorri en una causa de desheretament, encara que no tingui dret a la llegítima en l'herència de qui li presta els aliments. Per exemple, haver-li negat els aliments quan hi estava obligat, haver-lo maltractat greument o no tenir relació familiar amb ell, de manera manifesta i continuada, per una causa exclusivament seva.
  • La privació de la potestat sobre el fill obligat, quan qui rep els aliments és el pare o la mare.

La causa de desheretament deixa de tenir efecte si qui presta els aliments perdona qui els rep o si es reconcilien. A més, la llei només reconeix el dret a aliments mentre la necessitat no es degui a una causa imputable a qui els demana.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú diu que l'obligació cessa amb la mort de qui presta els aliments, encara que els pagués per una sentència ferma. A més, enumera aquestes causes:

  • La mort de qui els rep.
  • La reducció de la fortuna de qui els presta fins al punt de no poder pagar-los sense desatendre les seves necessitats i les de la seva família.
  • Que qui els rep pugui exercir un ofici, una professió o una indústria, o hagi millorat de fortuna, de manera que ja no els necessiti per subsistir.
  • Que hagi comès alguna falta de les que permeten desheretar, sigui o no hereu forçós.
  • Que sigui descendent de qui els presta i la seva necessitat provingui de la seva mala conducta o de la seva manca d'aplicació a la feina, mentre duri aquesta causa.

Si els va fixar un jutge

Si la quantia es va fixar en una sentència o en un acord aprovat pel jutge, qui els paga no ha de deixar de fer-ho pel seu compte, encara que cregui que es dona una d'aquestes causes, llevat que hagi mort qui els rep. El més prudent és demanar al jutge que declari extingida l'obligació. Abans de presentar la demanda, la llei exigeix en general haver intentat un acord, per exemple amb una negociació o una mediació. Mentre no es resolgui, el que es deixi de pagar es pot reclamar.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.