Puc matricular el meu fill sense la signatura del pare?
Per al tràmit, normalment sí, perquè la preinscripció i la matrícula les pot presentar un sol dels pares. Però si tots dos exerceixen la pàtria potestat, triar o canviar l'escola del fill és una decisió important que han de prendre junts. Renovar la matrícula a la mateixa escola o fer les gestions ordinàries del curs ho pot fer qualsevol dels dos. Si el pare no està d'acord amb l'escola triada, qualsevol de vostès pot demanar al jutge que atribueixi a un dels dos la facultat de decidir.
Alburquerque Abogados
El tràmit i la decisió
Una cosa és el tràmit i una altra la decisió. A Catalunya, per exemple, la sol·licitud de preinscripció la presenta el pare, la mare o el tutor que fa la gestió. A més, la llei presumeix que, en els actes ordinaris i davant de tercers de bona fe, com l'escola, cada progenitor actua amb el consentiment de l'altre.
Però triar l'escola és una de les decisions importants de la pàtria potestat, que el Codi civil de Catalunya anomena potestat parental. Si tots dos l'exerceixen, han de prendre aquesta decisió junts. La presumpció protegeix qui no sap que hi ha desacord. Si el pare ha comunicat a l'escola que s'hi oposa, el més prudent és resoldre abans aquest desacord.
En canvi, renovar la matrícula a la mateixa escola, justificar una falta d'assistència o autoritzar una sortida escolar són actes ordinaris que pot fer qualsevol dels dos.
Quan només un exerceix la potestat
Si el pare ha estat privat de la pàtria potestat, no cal la seva signatura.
A Catalunya, si els pares viuen separats i només un d'ells exerceix la potestat parental, aquest necessita igualment el consentiment de l'altre per decidir el tipus d'ensenyament del fill, llevat que el jutge disposi una altra cosa. S'entén que el dona si, notificat de manera que en quedi constància, no planteja el seu desacord davant el jutge en trenta dies. El Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, no té una regla igual. La resta del que regulin el pla de parentalitat, el conveni o la sentència és una altra qüestió.
Si el pare no hi està d'acord
Qualsevol dels dos pot demanar al jutge que atribueixi a un d'ells la facultat de decidir. Abans, la llei exigeix en general haver intentat un acord, per exemple amb una mediació o amb una negociació entre advocats. Per a la petició al jutge no és obligatori anar amb advocat ni procurador.
El jutge escolta els pares i el fill si té dotze anys o més o prou maduresa. Després atribueix la decisió a un dels dos, segons el que més convingui al fill. Convé no esperar, perquè els terminis de preinscripció són curts.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú preveu la mateixa solució.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.