Puc portar el meu fill al psicòleg sense el consentiment del pare?
Si tots dos exerceixen la pàtria potestat, en principi no, llevat que sigui urgent o que es tracti d'una cosa que qualsevol dels pares fa normalment tot sol. Començar un tractament psicològic és una decisió sobre la salut del fill que correspon a tots dos. No cal el consentiment del pare si se segueix contra ell un procediment penal o ha estat condemnat per atemptar contra vostè o contra els fills, ni quan vostè rep assistència acreditada d'un servei especialitzat en violència masclista. Si el fill té setze anys o més, és ell qui dona el consentiment. Si no es posen d'acord, el jutge pot atribuir a un dels dos la facultat de decidir.
Alburquerque Abogados
Una decisió de tots dos
El Codi civil de Catalunya, que anomena potestat parental la pàtria potestat, estableix que l'exerceixen els dos progenitors conjuntament. Qualsevol d'ells pot actuar sol en els casos urgents i en allò que, segons l'ús social o les circumstàncies de la família, normalment fa una sola persona. Una consulta puntual o una atenció urgent hi poden entrar. Un tractament continuat és una altra cosa. Afecta la salut del fill i, en principi, necessita l'acord de tots dos. La mateixa llei parteix d'aquesta idea, perquè ha hagut de preveure expressament els casos en què no cal el consentiment d'un d'ells.
Si només vostè exerceix la pàtria potestat, per exemple perquè el pare n'ha estat privat o perquè el jutge n'ha atribuït l'exercici només a vostè, decideix vostè.
A la major part de la resta d'Espanya regeix el Codi civil comú, que segueix les mateixes regles.
Quan no cal el consentiment del pare
A Catalunya, l'atenció psicològica dels fills menors no necessita el consentiment del pare en aquests casos:
- Si se segueix contra ell un procediment penal per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat o indemnitat sexual de vostè o dels fills comuns menors d'edat.
- Si ha estat condemnat per aquests fets, mentre no s'hagi extingit la seva responsabilitat penal.
- Si vostè rep assistència, acreditada per escrit, dels serveis d'atenció i recuperació per a dones que pateixen violència masclista, encara que no hagi presentat denúncia.
El Codi civil comú preveu casos molt semblants. Exigeix, a més, que el pare sigui informat abans i, quan no hi ha denúncia, un informe del servei especialitzat en violència de gènere que acrediti l'assistència.
Si el fill té setze anys o més, l'atenció psicològica necessita el seu propi consentiment, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. A Catalunya, també dona ell mateix el consentiment el fill més jove que té prou maduresa per entendre l'abast d'aquesta atenció, llevat que les normes sanitàries diguin una altra cosa.
Si no es posen d'acord
Si el pare no dona el seu consentiment, qualsevol dels dos pot demanar al jutge que atribueixi a un d'ells la facultat de decidir. Abans, la llei exigeix en general haver intentat un acord, per exemple amb una mediació o amb una negociació entre advocats. El jutge escolta tots dos i també el fill si té dotze anys o més o prou maduresa. Després decideix el que més convé al fill.
Si els desacords es repeteixen, el jutge pot repartir entre els pares les funcions de la potestat per un termini màxim de dos anys. Si els pares viuen separats, el pla de parentalitat o la sentència poden contenir regles pròpies, cosa que és una altra qüestió.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.