Què cal fer si em reclamen un deute prescrit?
Al·legar la prescripció, és a dir, fer valer que el creditor ha perdut el dret a cobrar per no haver reclamat a temps. El jutge no l'aplica per iniciativa pròpia, encara que les dates ho deixin clar. L'ha d'al·legar en oposar-se al monitori, dins dels vint dies hàbils, o en contestar la demanda si el demanden en un judici. Si no ho fa, haurà de pagar igualment. Abans de res, comprovi les dates i no pagui una part ni signi cap reconeixement, perquè es podria entendre que renuncia a la prescripció.
Alburquerque Abogados
Quan ha prescrit
Quin termini s'aplica depèn de la llei que regeixi el deute, que no sempre és la catalana encara que vostè visqui a Catalunya. Si es regeix pel Codi civil de Catalunya, aquests són els terminis:
- Deu anys com a regla general, per exemple per a un préstec que s'havia de tornar d'una vegada.
- Tres anys per als pagaments periòdics, els que es fan per anys o per terminis més curts, com les rendes d'un lloguer o les quotes de la comunitat. Cada pagament té el seu propi termini, que comença el dia en què venç.
- Tres anys també per cobrar un servei, una obra o el preu del que es ven a un consumidor.
Si es tracta d'un préstec o d'una targeta que es pagava en quotes, no és clar si cada quota prescriu als tres anys o als deu, així que convé que un advocat ho revisi. A la major part de la resta d'Espanya, el termini general del Codi civil comú és de cinc anys.
En tots els casos, el termini torna a començar sencer si el creditor li va reclamar el deute per escrit i la reclamació li va arribar, si l'hi va reclamar al jutjat o si vostè el va reconèixer, per exemple pagant-ne una part o demanant un ajornament. Que el deute l'hagi comprat un fons no fa que el termini torni a començar, encara que les reclamacions per escrit que el fons li faci sí que l'interrompen si li arriben abans que es compleixi.
Com s'ha d'al·legar
Segons com li ho reclamin, la prescripció s'al·lega així:
- En un monitori, en l'escrit d'oposició, dins dels vint dies hàbils des que li lliuren el requeriment de pagament. Si li reclamen més de 2.000 euros, l'escrit ha d'anar signat per un advocat i per un procurador, que és el professional que el representa davant el jutjat.
- En un judici verbal o ordinari, en contestar la demanda.
Un cop al·legada, és el creditor qui ha de provar que va interrompre el termini, per exemple amb el justificant de recepció d'un burofax. Una carta que li va arribar quan el deute ja havia prescrit no el fa exigible de nou. Juntament amb la prescripció pot al·legar altres motius, com que el fons no acredita haver comprat el seu deute o que l'import inclou interessos o despeses que no corresponen. Si guanya el judici, en principi serà el creditor qui pagui les costes, que són sobretot els honoraris del seu advocat i del seu procurador.
El que convé no fer
És habitual que, abans d'anar al jutjat, el fons o l'empresa de recobrament li escrigui per proposar-li pagar una part, perquè la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar. Mentre no sàpiga si el deute ha prescrit, tingui en compte el següent:
- No pagui cap quantitat ni signi un reconeixement de deute o un pla de pagaments. Si el deute no havia prescrit, el termini tornaria a començar. Si ja havia prescrit, es pot entendre que renuncia a la prescripció, perquè el Codi civil de Catalunya considera renúncia qualsevol acte incompatible amb la voluntat d'al·legar-la.
- No deixi passar el termini del requeriment del jutjat, encara que estigui convençut que el deute ha prescrit.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.