Quina diferència hi ha entre una situació de risc i el desemparament?
La diferència és en la gravetat i en si l'infant pot continuar vivint amb la seva família. En la situació de risc el seu desenvolupament o el seu benestar es veuen perjudicats, però no cal separar-lo de la seva família i els serveis socials treballen amb els pares per corregir la situació. En el desemparament la situació és tan greu que la seva protecció exigeix separar-lo de la família. La Generalitat n'assumeix aleshores la tutela i la potestat dels pares queda en suspens. Un risc que no es corregeix pot acabar en desemparament.
Alburquerque Abogados
La situació de risc
La llei catalana parla de risc quan el desenvolupament o el benestar de l'infant es veuen limitats o perjudicats per circumstàncies personals, socials o familiars, sense que calgui separar-lo de la seva família per protegir-lo. En són exemples la manca d'atenció que li causa un dany lleu, les dificultats serioses dels pares per tenir-ne cura, l'absentisme o l'abandonament escolar, els càstigs físics o emocionals que perjudiquen el seu desenvolupament sense arribar a ser un episodi greu ni una violència habitual i el conflicte obert i crònic entre els pares que anteposa les seves necessitats a les de l'infant.
Intervenen primer els serveis socials bàsics, que valoren la situació, busquen la col·laboració dels pares i assignen al cas un professional de referència. Poden oferir orientació i ajuts a la família, suport escolar, ajuda a domicili o l'assistència de l'infant a un centre obert. Si el risc és greu i no es redueix, deriven el cas als serveis especialitzats d'atenció a la infància i l'adolescència, que acorden amb els pares un compromís socioeducatiu després d'escoltar l'adolescent i l'infant que tingui prou coneixement.
Durant tot aquest temps l'infant continua a casa i els pares conserven la potestat parental.
El desemparament
Hi ha desemparament quan a l'infant li manquen els elements bàsics per al seu desenvolupament integral o pateix maltractaments o abusos i la seva protecció exigeix separar-lo de la seva família. El declara la Generalitat, que assumeix la tutela de l'infant. La potestat parental dels pares queda en suspens mentre dura la mesura i l'infant passa a viure amb una altra família, amb els seus parents o en un centre. Els pares conserven l'obligació de prestar-li aliments.
La mateixa llei preveu el pas d'una situació a l'altra. Si els pares no col·laboren i l'infant continua en perill, els serveis especialitzats poden proposar que s'obri un expedient de desemparament. L'acumulació de situacions de risc que no es corregeixen és també una de les causes de desemparament.
A la major part de la resta d'Espanya
La Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor segueix el mateix criteri. En el risc l'infant pateix un perjudici que no arriba a la gravetat del desemparament i l'Administració intervé sense separar-lo de la seva família, amb un projecte d'intervenció social i educatiu que signen els pares i en el qual es consulta l'infant si té prou maduresa i, en tot cas, a partir dels dotze anys. El risc es pot declarar mitjançant una resolució administrativa motivada, que es pot impugnar davant el jutjat.
En el desemparament, l'Entitat Pública, que és l'organisme de protecció de menors de cada comunitat autònoma, assumeix per llei la tutela de l'infant i la pàtria potestat dels pares queda en suspens.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.