Quan es considera que un menor està en situació de desemparament?

Un menor està en situació de desemparament quan li manquen els elements bàsics per al seu desenvolupament integral o pateix maltractaments o abusos i la seva protecció exigeix separar-lo de la seva família. La llei catalana esmenta, entre altres situacions, l'abandonament, els maltractaments, la manca greu o crònica de cures, l'explotació de l'infant i els trastorns o les addiccions dels pares que el perjudiquen greument. També s'hi troba l'infant que acumula situacions de risc que no es corregeixen. El declara la Generalitat, que n'assumeix aleshores la tutela. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú el defineix com la situació del menor privat de l'assistència moral o material que necessita perquè els qui l'han de protegir no compleixen els seus deures o els compleixen de manera inadequada.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El que diu la llei a Catalunya

El Codi civil de Catalunya considera desemparats els menors als quals manquen els elements bàsics per al seu desenvolupament integral, o que pateixen maltractaments o abusos, quan la seva protecció exigeix separar-los de la seva família. La llei catalana d'infància concreta les situacions que ho justifiquen, entre les quals hi ha aquestes:

  • L'abandonament de l'infant.
  • Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals i l'explotació.
  • Els perjudicis greus causats a l'infant durant l'embaràs.
  • Els trastorns psíquics o les addiccions dels pares, quan repercuteixen greument en el desenvolupament de l'infant.
  • Facilitar-li drogues o induir-lo a la mendicitat, a la delinqüència o a la prostitució.
  • La manca greu o crònica de cures.
  • La violència masclista o altres circumstàncies de l'entorn familiar, quan perjudiquen greument l'infant.
  • L'acumulació de situacions de risc que no es corregeixen.

La llista no és tancada. Inclou qualsevol altra situació de desatenció que posi en perill la integritat de l'infant.

Qui l'aprecia i què comporta

L'aprecia la Generalitat en un expedient en què els equips tècnics emeten un informe i s'escolta els pares i l'infant, si és adolescent o té prou coneixement. En casos urgents el pot declarar de manera preventiva i tramitar l'expedient alhora.

La declaració fa que la Generalitat assumeixi la tutela de l'infant i deixa en suspens la potestat parental dels pares mentre dura. Si l'infant està perjudicat però pot continuar a casa amb ajuda, la llei parla de situació de risc, que és una altra qüestió.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú defineix el desemparament com la situació que es produeix de fet quan els pares o els guardadors no compleixen o compleixen de manera inadequada els seus deures de protecció i l'infant queda privat de l'assistència moral o material que necessita. La Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor dona una llista de casos, com l'abandonament, el risc greu per a la seva vida, la seva salut o la seva integritat, l'explotació o la manca d'escolarització.

Aquesta mateixa llei precisa que la pobresa dels pares no es pot tenir en compte per valorar el desemparament i que mai no se separa un infant dels seus pares per una discapacitat seva o d'ells.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.