És el mateix la tutela que la pàtria potestat?

No. La pàtria potestat, que a Catalunya s'anomena potestat parental, correspon als pares pel fet de ser-ho, sense que ningú els l'hagi d'atribuir. La tutela és una institució de protecció que el jutge constitueix quan un menor no està sota la potestat de cap dels seus pares, per exemple perquè han mort o n'han estat privats. El tutor té cura del menor, l'educa, el representa i n'administra els béns, igual que els pares, però sota un control judicial més estret. A més, la tutela no crea un vincle de filiació, així que el tutor no es converteix en pare o mare del menor.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El que tenen en comú

Totes dues serveixen perquè el menor tingui algú que el cuidi, l'eduqui, el representi i n'administri els béns. Totes dues s'exerceixen en interès del menor, que té dret a ser escoltat segons la seva edat i la seva maduresa. I totes dues s'acaben quan compleix divuit anys o s'emancipa.

Per això la tutela ordinària no es constitueix mentre algun dels pares tingui la potestat. Si un d'ells mor, l'altre l'exerceix tot sol i no cal nomenar un tutor.

En què es diferencien

Les diferències principals són aquestes:

  • L'origen. La potestat neix de la filiació, de manera que els pares la tenen des que ho són. El tutor, en canvi, actua perquè el jutge l'ha nomenat, normalment la persona que els pares van designar en el seu testament o en una escriptura pública o, a falta de designació, el familiar que la llei prefereix.
  • El control. Els pares necessiten autorització del jutge per a alguns actes importants, com ara vendre un immoble del seu fill, però en general no han de fer inventari ni retre comptes periòdics. A Catalunya fins i tot poden substituir aquesta autorització pel consentiment del fill, si té almenys setze anys, o pel dels seus dos parents més pròxims, donat en escriptura pública. El tutor no pot recórrer a aquesta alternativa. Necessita l'autorització del jutge i ha de fer inventari dels béns del menor en començar i retre comptes de la seva administració, en general cada any.
  • L'excusa. La potestat és una funció de la qual els pares no es poden excusar. Qui és nomenat tutor, en canvi, es pot excusar si té un motiu, com ara l'edat o una malaltia.
  • La retribució. Els pares no cobren per exercir la potestat. La tutela és en principi gratuïta, però es pot fixar una retribució per al tutor si el patrimoni del menor ho permet.
  • Els vincles familiars. La tutela no canvia la filiació. El menor conserva els seus cognoms i els seus vincles amb la seva família, inclosos els seus drets en l'herència dels seus pares. El tutor no passa a ser el seu pare ni la seva mare.

Quan el nen està tutelat per l'Administració

Hi ha un cas en què la tutela i la potestat dels pares coincideixen en el temps. Quan l'Administració declara un menor en desemparament, cosa que a Catalunya correspon a la Generalitat, n'assumeix per llei la tutela. La potestat dels pares no es perd, sinó que queda en suspens mentre dura aquesta situació. Si el desemparament es deixa sense efecte, els pares la tornen a exercir.

La privació de la potestat, en canvi, l'acorda un jutge i fa que el pare o la mare en deixi de ser el titular. Si cap dels dos no la conserva, es nomena un tutor.

Des del 2021, a un adult que necessita suport per exercir la seva capacitat jurídica ja no se li nomena tutor, ni la potestat dels pares es prorroga quan el fill compleix divuit anys. El que passa amb els tutors nomenats abans de la reforma i les mesures de suport per als adults són una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.