Què implica ser tutor legal d'un menor?
Implica ocupar-se del menor com ho farien els seus pares, tenir-ne cura, educar-lo, representar-lo i administrar els seus béns, però sota el control del jutge. A Catalunya, el tutor ha de fer inventari dels béns del menor en els dos mesos següents a la presa de possessió del càrrec i retre comptes de la seva administració, en general cada any. Per als actes més importants, com ara vendre un immoble, necessita autorització judicial. El càrrec és en principi gratuït, tot i que pot tenir una retribució si el patrimoni del menor ho permet. Quan el menor compleix divuit anys o s'emancipa, la tutela s'acaba i el tutor ret els comptes finals.
Alburquerque Abogados
El que ha de fer pel menor
El tutor ha de tenir cura del menor, procurar-li el que necessita per viure i ocupar-se de la seva educació i de la seva formació. L'ha de tractar amb consideració i escoltar-lo abans de prendre les decisions que l'afectin, si té prou coneixement i, en tot cas, des dels dotze anys. A Catalunya, el tutor conviu amb el menor, llevat que el jutge autoritzi una altra cosa. També n'és el representant legal, llevat dels actes que el menor pot fer tot sol.
Procurar-li el que necessita no obliga el tutor a mantenir-lo amb diners propis. Les despeses del menor es paguen amb els seus béns i les seves rendes, per exemple amb el que hagi heretat. Si no n'hi ha prou, es cobreixen amb els aliments que li han de prestar els parents obligats per la llei, com ara els avis.
Com administra els seus béns
A Catalunya, el tutor administra els béns del menor amb aquestes obligacions:
- Fer inventari dels béns en els dos mesos següents a la presa de possessió del càrrec, termini que es pot prorrogar dos mesos més. Es formalitza davant el jutjat o davant notari.
- Prestar una garantia, si el jutge l'exigeix abans de donar-li possessió del càrrec.
- Retre comptes de la seva administració cada any, dins dels sis primers mesos de l'any següent. Si el patrimoni és reduït, el jutge pot permetre, després dels primers comptes anuals, que els següents es retin per períodes de fins a tres anys.
- Demanar autorització al jutge per als actes més importants, com ara vendre o hipotecar un immoble, renunciar a una herència, demanar un préstec o avalar deutes d'altres persones. L'autorització no es pot donar de manera general. Els actes fets sense autorització es poden anul·lar. El mateix menor ho pot demanar fins a quatre anys després de sortir de la tutela.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú imposa al tutor deures semblants, com ara administrar els béns amb la diligència deguda i informar el jutge cada any.
Retribució, excusa i final
El càrrec és gratuït, llevat que els pares, quan designen el tutor, o el jutge fixin una retribució, cosa que només és possible si el patrimoni del menor ho permet. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú reconeix al tutor el dret a una retribució, que fixa el jutge a càrrec del patrimoni del menor.
Ser tutor és un deure, però es pot excusar qui tingui un motiu, com ara l'edat, una malaltia o la manca de relació amb el menor. L'excusa s'al·lega en els quinze dies següents a la notificació del nomenament. Qui ja exerceix la tutela i la vol deixar ha de continuar fins que el jutge accepti l'excusa i nomeni una altra persona.
El tutor respon dels danys que causi al menor per culpa o negligència seva. La tutela s'acaba quan el menor compleix divuit anys o s'emancipa, quan és adoptat o quan mor. Aleshores el tutor té sis mesos per retre els comptes finals, termini que es pot prorrogar tres mesos més.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.