Com nomenar un tutor legal per al meu fill?
Pot designar en testament, en codicil o en escriptura pública la persona que vol que sigui tutora del seu fill si el fill es queda sense pares que exerceixin la pàtria potestat, que a Catalunya s'anomena potestat parental. També pot designar substituts i excloure qui no vulgui que ho sigui. Mentre vostè pugui exercir la potestat, la designació no produeix cap efecte. Arribat el cas, el jutge nomena tutor la persona designada, llevat que hagin canviat les circumstàncies que vostè va tenir en compte.
Alburquerque Abogados
On es fa
A Catalunya, els pares poden designar tutor per als seus fills menors en qualsevol d'aquests documents:
- El testament, que és el més habitual. Se sol aprofitar el mateix testament en què es decideix qui hereta.
- El codicil, un document que permet fer disposicions per a després de la mort sense nomenar hereu.
- L'escriptura pública atorgada davant notari. Aquestes designacions s'inscriuen en el Registre de nomenaments tutelars no testamentaris, de manera que, arribat el moment, es puguin conèixer.
Cadascun dels pares ho pot fer pel seu compte o tots dos junts en una escriptura pública. Si designen persones diferents, preval la designació del que va exercir la potestat en últim lloc.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú permet fer-ho en testament o en document públic notarial. Si hi ha disposicions del pare i de la mare, s'apliquen totes dues en el que siguin compatibles i, si no ho són, el jutge decideix quina convé més al menor.
Què pot decidir
A més de la persona que serà tutora, la designació pot incloure altres decisions, com ara aquestes:
- Un o diversos substituts, per si el designat no pot o no vol assumir la tutela.
- L'exclusió de les persones que vostè no vol que siguin tutores del seu fill.
- Dos tutors en lloc d'un, que actuaran conjuntament llevat que vostè disposi una altra cosa.
- Una retribució per al tutor, que només escau si el patrimoni del seu fill ho permet.
- Una persona que administri els béns que el seu fill rebi de vostè, diferent del tutor si així ho prefereix.
Convé parlar abans amb la persona escollida. Ser tutor és un deure, però qui té un motiu, com ara l'edat, una malaltia o la manca de relació amb el nen, es pot excusar en els quinze dies següents a la notificació del seu nomenament. La designació es pot canviar en qualsevol moment amb un document posterior.
El que farà el jutge
La designació no converteix per si sola aquesta persona en tutora. Quan el nen es queda sense ningú que exerceixi la potestat, el jutge constitueix la tutela i ha de nomenar qui vostè va designar. Només es pot apartar de la seva voluntat, a petició del Ministeri Fiscal o dels familiars cridats per la llei, si hi ha hagut un canvi de les circumstàncies que vostè va tenir en compte, per exemple si la persona escollida ha perdut tot contacte amb el nen.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú diu que la designació dels pares vincula el jutge, llevat que l'interès superior del menor exigeixi una altra cosa. La deixa sense efecte si qui la va fer havia estat privat de la pàtria potestat.
Abans de nomenar el tutor, el jutge escolta el menor si té prou coneixement i, en tot cas, si ha complert dotze anys.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.