El que cal pagar

  • L'advocat i el procurador, que són obligatoris en el desnonament encara que el deute sigui petit. El límit de 2.000 euros per sota del qual no calen val per a les reclamacions de diners, no per al desnonament. Els honoraris de l'advocat són lliures. Els del procurador segueixen un aranzel oficial.
  • La taxa judicial, que no paguen les persones físiques. Les societats, en general, sí.
  • Les despeses prèvies, com ara el burofax o el requeriment notarial.
  • Si el llogater ja se n'ha anat i només reclama els diners pel procés monitori, la petició inicial no necessita advocat ni procurador.

Qui paga les costes

  • Per regla general, qui perd el judici paga les costes de l'altra part.
  • Si el llogater no s'hi oposa, el jutjat dona per acabat el judici i li imposa les costes.
  • El que es pot cobrar al condemnat pels honoraris de l'advocat té un topall d'un terç de la quantia del plet, que és el valor econòmic que li dona la llei. Si només es demana el desnonament, la quantia és en principi la renda d'un any. Per exemple, amb una renda de 1.000 euros al mes, la quantia és de 12.000 euros i el topall, de 4.000 euros. Aquest topall limita el que paga el llogater, no el que vostè pacti amb el seu advocat.
  • Si una de les parts es va negar sense motiu a intentar l'acord previ a la demanda, el jutge ho pot tenir en compte en decidir sobre les costes.
  • A la demanda pot oferir al llogater perdonar-li les costes i tot el deute o una part si deixa el pis en el termini que vostè fixi. Si accepta i se'n va, el judici acaba.

Cobrar-les és una altra cosa

Si el llogater no té ingressos ni béns que es puguin embargar, vostè no recuperarà ni les costes ni les rendes, encara que la sentència el condemni. Si obté la justícia gratuïta, només haurà de pagar les costes si millora de fortuna en els tres anys següents. Si vostè té una assegurança d'impagament que inclogui la defensa jurídica, li pot cobrir l'advocat i el procurador del desnonament.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.