Quant triga un desnonament per impagament?

No hi ha un termini fix, perquè depèn sobretot del que trigui el jutjat a admetre i notificar la demanda i de si el llogater s'hi oposa o és vulnerable. Si no paga, no se'n va i no s'hi oposa, el jutjat dona per acabat el judici i el llançament, que és la diligència en què es retorna el pis al propietari, es fa, en principi, en la data que ja va fixar en admetre la demanda. Si s'hi oposa, hi ha judici i la sentència es pot recórrer. Si és vulnerable, pot trigar molt més i fins i tot no arribar a fer-se, sobretot per les mesures que regeixen des del 8 d'octubre de 2026. Encara que no hi hagi oposició ni vulnerabilitat, cal comptar diversos mesos des de la demanda, als quals s'afegeix el temps de l'intent de negociació previ.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Els passos

  • Abans de demandar, l'intent de negociació. Si el llogater no respon, cal esperar trenta dies des que rep la proposta. Si en el mateix escrit se li requereix el pagament, els dos terminis corren alhora.
  • Un cop admesa la demanda, el jutjat requereix el llogater perquè en deu dies pagui, deixi el pis o s'hi oposi. El requeriment ja fixa la data del judici per al cas que s'hi oposi i la del llançament per al cas que no ho faci.
  • Si no paga, no se'n va i no s'hi oposa, el jutjat dona per acabat el judici i el llançament es fa en la data fixada.
  • Si s'hi oposa, se celebra el judici. Si el propietari guanya, el llançament es fixa per abans que passin trenta dies des de la data del judici. Per recórrer la sentència, el llogater ha d'acreditar que ha pagat o consignat les rendes vençudes.
  • Si l'habitatge és l'habitual del llogater, el jutjat avisa els serveis socials, que tenen deu dies per informar. Si aprecien vulnerabilitat, el jutge pot suspendre el desnonament fins a dos mesos si el propietari és una persona física o fins a quatre si és una societat o una altra persona jurídica.

El que l'allarga

  • Que no es trobi el llogater per fer-li la notificació. Si la notificació al pis falla, el jutjat la pot fer per edictes, és a dir, publicant-la, però això també requereix temps.
  • Que demani justícia gratuïta, cosa que pot endarrerir el procediment mentre es resol.
  • Que sigui vulnerable. Des del 8 d'octubre de 2026, en el desnonament per impagament d'un llogater en situació de vulnerabilitat econòmica, el judici queda en suspens fins a dos mesos perquè l'Administració pagui el que es deu o li doni un altre habitatge. Si no fa cap de les dues coses, passa a ser ella la deutora, no hi ha llançament i el contracte continua mentre duri la vulnerabilitat. En altres casos, el desnonament d'una persona vulnerable sense un altre habitatge es pot suspendre amb revisions periòdiques fins a un màxim de tres anys.
  • La càrrega de treball de cada jutjat.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.