Es pot desnonar un llogater vulnerable o amb fills? Continuen suspesos els desnonaments?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Sí que se'l pot demandar, però el desnonament es pot endarrerir força. La suspensió que va començar amb la pandèmia ja no és vigent, perquè el Congrés en va derogar les últimes pròrrogues. Des del 8 d'octubre de 2026 hi ha un règim nou, fins a finals de 2030, que permet suspendre els desnonaments de persones vulnerables que no tenen un altre habitatge, en general com a màxim durant tres anys. A més, la Llei d'Enjudiciament Civil permet des del 2023 suspendre uns mesos el desnonament d'una família vulnerable mentre intervenen els serveis socials. Que hi hagi fills menors no impedeix el desnonament, però compta per valorar la vulnerabilitat. La protecció de la llei processal S'aplica als desnonaments de l'habitatge habitual, siguin per impagament, per finalització del contracte, per precari o per ocupació. El jutjat avisa els serveis socials i, si confirmen que la família és vulnerable, el jutge pot suspendre el desnonament fins a dos mesos si el propietari és una persona física o fins a quatre si és una societat o una altra persona jurídica. Decideix cas per cas i també té en compte si el propietari és vulnerable. Per a la vulnerabilitat econòmica, la llei mira sobretot si el lloguer i els subministraments s'emporten més del 30 % dels ingressos de la família i si aquests no superen tres vegades l'IPREM, l'indicador que fa servir l'Estat com a referència d'ingressos per als ajuts públics, amb increments per cada fill a càrrec i en altres casos. També compta que a la casa hi visquin menors, persones dependents o víctimes de violència de gènere. El règim nou, des del 8 d'octubre de 2026 En els desnonaments per impagament, si el llogater és econòmicament vulnerable, l'Administració té dos mesos per pagar tot el que es deu, amb les costes, o per oferir-li un altre habitatge adequat. Mentrestant, el judici i el llançament queden en suspens. Si paga, el judici acaba i el contracte continua. Si no fa res, l'Administració passa a ser la deutora en lloc del llogater, no hi ha llançament i el contracte continua fins al seu final mentre duri la vulnerabilitat. Si qui demanda és una entitat dedicada a comprar immobles o carteres de préstecs hipotecaris impagats, el jutge suspèn el procés encara que ja hi hagi sentència, sempre que no s'hagi fet el llançament. Aquestes entitats no reben compensació. En els altres casos, la suspensió dura com a màxim tres anys i es revisa periòdicament. S'aixeca, per exemple, si desapareix la vulnerabilitat o si el llogater rebutja sense motiu una alternativa adequada. El jutge també té en compte si el propietari és vulnerable. Els propietaris persones físiques i les entitats de lloguer assequible o social tenen dret a una compensació, amb les condicions i els límits que fixa el decret. També s'aplica als judicis ja començats en què encara no s'ha fet el llançament. Què convé fer Si és el llogater, adreci's com més aviat millor als serveis socials del seu ajuntament perquè el seu informe arribi a temps. Respongui per escrit a les propostes d'acord del propietari. Si és el propietari, digui a la demanda si el pis és l'habitatge habitual del llogater i si vostè és gran tenidor. Si vostè també està en situació de vulnerabilitat, acrediti-ho, perquè el jutge ho té en compte. Si li suspenen el desnonament i és persona física, informi's de la compensació i demani-la.