Si no puc fer fora el llogater vulnerable, algú em compensa per les rendes que no cobro?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

En alguns casos, sí. Si el desnonament és per impagament i el llogater està en situació de vulnerabilitat, des del 8 d'octubre de 2026 l'Administració té dos mesos per pagar-li tot el que es reclama, amb les costes, o oferir un altre habitatge al llogater. Si no fa cap de les dues coses, passa a ser ella la deutora de la renda. Si el desnonament se suspèn amb el règim que regeix fins al 2030, la llei preveu una compensació per als propietaris persones físiques i per a les entitats de lloguer assequible o social, però no per als fons que compren habitatges o préstecs impagats. Mentre duri la suspensió, el llogater continua devent-li les rendes. Quan l'Administració paga o es queda el deute És l'anomenada enervació extraordinària, que s'aplica des del 8 d'octubre de 2026 en els desnonaments per impagament quan el llogater està en situació de vulnerabilitat econòmica: Des que se li notifica, l'Administració té dos mesos improrrogables per pagar o consignar al jutjat tot el que es reclama, el que hagi vençut després i les costes, o per oferir al llogater un habitatge adequat. Mentrestant, queden en suspens el judici i el llançament, el desallotjament pel jutjat. Si paga, el judici s'acaba i el contracte continua. Si no fa res, l'Administració ocupa automàticament el lloc del llogater com a deutora. No hi ha llançament i el contracte continua fins al seu final mentre duri la vulnerabilitat. A partir d'aleshores, les rendes es reclamen a l'Administració, tot i que encara no està clar com es pagaran les futures. Quan el desnonament se suspèn Si no és possible aquesta solució, el jutge pot suspendre el desnonament de les persones vulnerables que no tenen un altre habitatge. És un règim que dura fins al 31 de desembre de 2030, amb revisions periòdiques i, en general, un màxim de tres anys per cas: Tenen dret a una compensació els propietaris persones físiques i les persones jurídiques dedicades al lloguer assequible o social, amb les condicions i els límits que fixa el mateix decret. No en tenen les entitats que es dediquen a comprar habitatges o carteres de préstecs hipotecaris impagats. Quan li notifiquin la suspensió, informi's de seguida de com i en quin termini es demana la compensació. Si va tenir una suspensió amb el règim anterior al decret d'octubre i no va demanar la compensació, consulti com més aviat millor, perquè el termini pot haver passat. Altres vies El llogater continua devent-li les rendes encara que se suspengui el desnonament. A Catalunya, cada mensualitat es pot reclamar durant tres anys des que venç. Una reclamació per escrit, com ara un burofax, fa que el termini torni a començar. Si té una assegurança d'impagament, comuniqui el sinistre en el termini que fixi la pòlissa. En l'IRPF pot restar com a despesa les rendes de cobrament dubtós, quan hagin passat més de sis mesos des que va intentar cobrar-les per primera vegada o el llogater estigui en concurs de creditors. Si després les cobra, les declara com a ingrés aquell any.